Ja se sap que una de les feines principals dels polítics és fer tot el possible per ser escollits en les eleccions democràtiques i, un cop escollits, mantenir-se en el càrrec.
I ja està bé que així sigui, perquè mentre manen s’esforcen per fer-ho el millor possible i així els ciutadans els recordaran a l’hora de triar el paper que posaran a l’urna. Una de les promeses de l’actual alcalde, el senyor Lluís Recoder -un alcalde ben plantat que cada cop té més protagonisme als mitjans de comunicació catalans per la seva pretensió de fer virar el seu partit polític cap a la sociovergència (sic)-, va ser la construcció de l’estació a Volpelleres. La cosa, però, es retarda. I l’únic record que queda de les obres que havien de començar l’agost del 2007 és una banderola estripada que rosseguen les rates famolenques que viuen a prop de la via. La promesa queda incomplerta, tot i que, per ser justos, és probable que el motiu del retard sigui per culpa de la Generalitat o a algun dels molts gestors que infesten l’administració. Vés a saber, en tot cas el que sí que està prou clar és que no en traurem l’aigua clara i que les responsabilitats se les aniran passant els uns als altres. Cal pensar que tot es deu a la crisi econòmica que ha deixat buits els pisos ‘volpellerians’ i buides les butxaques de tants promotors i amants de la pela fàcil. Una crisi que ens ha deixat el desolador consol de passejar per un barri mort i fred on per la nit les joves parelles vallesanes s’entretenen tot entelant per dintre les finestres dels seus cotxes ‘tunejats’. DANIEL GAMPER (columna publicada el 18/09/08) Professor de Filosofia de la UAB
