Recordo un passeig per Collserola, quan encara ens hi deixaven anar, vam veure dos nens que es discutien entre ells per veure qui conduïa la bicicleta i qui anava de paquet. No es posaven d’acord. De cop i volta un d’ells va fer un crit de dolor que va deixar estorat al seu amic, que obria els ulls com taronges perquè no entenia res. Resulta que l’havia picat una vespa. Sense ni pensar-s’ho ni un segon, l’amic va atendre al seu company, el va calmar i va treure aigua de la seva cantimplora per remullar-li la fiblada. Hi ha moments en què allò que ens separa deixa de tenir importància davant d’un objectiu compartit. També hauria de passar en política.
Hi ha qui entén la política com una competició permanent. Com si cada debat fos una batalla i cada votació hagués d’acabar amb vencedors i vençuts. Potser és per això que, quan dos grups que pensen diferent són capaços de posar-se d’acord, encara hi ha qui se sorprèn, però la política municipal no hauria de consistir a demostrar qui té més raó; hauria de consistir a teixir sinergies i a arribar a consensos.
Aquests dies hem tingut l’oportunitat de demostrar-ho. Davant del projecte que pretén transformar profundament l’entorn de Can Trabal i Can Vasconcel, VOX i PP hem estat capaços de deixar de banda les diferències que ens separen per construir una proposta conjunta amb un objectiu molt concret: preservar la identitat patrimonial, paisatgística i urbanística d’un dels espais més singulars del nostre municipi tal i com es va aconseguir en el seu moment amb Torre Negre.
Can Trabal i Can Vasconcel no són un solar pendent d’urbanitzar. Formen part de la història de Sant Cugat, del paisatge que vam rebre de les generacions que ens van precedir i de la ciutat que tenim el deure de conservar pels qui vindran.
Per això preservar aquest entorn és també preservar una manera d’entendre el creixement de Sant Cugat: respectant allò que el fa únic.
Aquesta manera de treballar no és nova: al llarg del mandat hem incorporat esmenes, suggeriments i propostes d’altres grups municipals sempre que les hem considerat positives per a Sant Cugat, sense preguntar-nos de quin partit provenien. Perquè una bona idea continua sent una bona idea, vingui d’on vingui. Estendre la mà quan hi ha un objectiu compartit és una mostra de responsabilitat que no està renyida amb la fermesa de defensar els propis principis.
Sant Cugat necessita conviccions, però també necessita generositat. Necessita representants que no confonguin el diàleg amb la renúncia ni l’acord amb la feblesa, perquè arribar a acords és posar el municipi per davant dels interessos de partit.
El govern municipal ha decidit no sumar-s’hi. És una oportunitat perduda. Nosaltres, en canvi, continuarem treballant al costat dels veïns per preservar Can Trabal i Can Vasconcel i per impedir que un macroprojecte urbanístic transformi per sempre un entorn emblemàtic de Sant Cugat. Perquè, quan es tracta de defensar la nostra ciutat, arribar a acords no és un signe de feblesa; és una mostra de responsabilitat.
