Vox Sant Cugat assegura que ha posat en marxa els tràmits per presentar un recurs contenciós administratiu contra la Zona de Baixes Emissions (ZBE) del municipi, segons ha explicat el portaveu del partit, Marcos Rodríguez, en declaracions a Cugat Mèdia. Rodríguez assegura que el propòsit del recurs és “defensar els drets de moltíssims santcugatencs” i critica que el model adoptat per l’Ajuntament sigui “sancionador i restrictiu”. Segons el portaveu de Vox, hi ha municipis com Castelló de la Plana que han optat per “models més flexibles” i que no penalitzen automàticament els vehicles més antics.
Els dos regidors de Vox Sant Cugat, Marcos Rodríguez i Jordi Guirado, s’han desplaçat aquesta setmana a Brussel·les per reunir-se amb l’eurodiputat Jorge Buxadé i fer-li arribar les seves demandes “per defensar els drets de tots els veïns davant les restriccions injustes de la ZBE”. En un vídeo penjat a Instagram, Buxadé remarca que “és veritat que Brussel·les és l’origen de les zones de baixes emissions, però que hi ha països com França que les han eliminat”. En aquest sentit, l’eurodiputat de Vox assegura que “Brussel·les callarà” si el recurs acaba prosperant i la ZBE s’ha d’eliminar.
L’origen de la ZBE de Sant Cugat
La ZBE de Sant Cugat va començar a desplegar-se el 2020, amb l’aprovació inicial de l’ordenança municipal al ple del 4 de juny i la seva publicació al Butlletí Oficial de la Província. El 2021 el text es va aprovar definitivament i va entrar en vigor de manera progressiva. L’àmbit de restricció inclou prop de quatre quilòmetres quadrats i limita l’accés i la circulació de vehicles sense distintiu ambiental de dilluns a divendres, de set del matí a vuit del vespre. El règim sancionador per a cotxes i motos es va activar l’1 de novembre de 2021, mentre que per a furgonetes, camions i autobusos ho va fer el maig de 2022, amb algunes moratòries específiques al polígon de Can Magí.
La normativa que obliga a crear zones de baixes emissions deriva de la Llei estatal 7/2021 de canvi climàtic i transició energètica, que estableix que tots els municipis de més de 50.000 habitants havien de disposar d’una ZBE abans de 2023. A més, el Reial decret 1052/2022, aprovat el desembre de 2022, fixa els criteris mínims que han de complir aquests àmbits, com ara la coherència amb el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible i la justificació ambiental i econòmica de la mesura.
Tot i que les ZBE són obligatòries per llei, diversos tribunals han anul·lat ordenances municipals arreu de l’Estat per defectes formals en la seva tramitació. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va anul·lar el març de 2022 la primera ordenança de la ZBE de Barcelona per manca de proporcionalitat i va ser ratificat pel Tribunal Suprem el novembre de 2023. L’Ajuntament de Barcelona, però, ja havia aprovat una nova ordenança i la mesura continua en vigor amb el nou marc legal. El mateix tribunal català va anul·lar el juliol de 2024 les ordenances de Cornellà, l’Hospitalet, Esplugues i Sant Adrià per qüestions procedimentals.
Altres exemples fora de Catalunya inclouen Madrid, on el Tribunal Superior de Justícia va tombar parcialment l’ordenança de 2021, i Gijón, on la ZBE va quedar paralitzada per manca de memòria econòmica. Més recentment, els tribunals de Castella i Lleó han anul·lat les zones de baixes emissions de Segòvia i Àvila, en considerar que no s’havien justificat prou bé els criteris de mobilitat i sostenibilitat.
