Aquest és el discurs que el coordinador de l’OAMCIC va pronunciar amb motiu de la recepció del Premi RAC Innovació 2008 a Cugat.cat. El motiu? La conversió de Ràdio Sant Cugat, que compleix 25 anys d’existència, en una productora municipal multimèdia.
Molt Honorable President de la Generalitat, Honorable Conseller, Autoritats, President de Ràdio Associació de Catalunya, Senyores i senyors, Bon vespre a tothom, La Vanguardia va publicar ja fa uns anys, després d’una entrevista al nostre alcalde, un titular que deia “hi ha vida intel·ligent més enllà de Collserola”. Avui, el senyor Recoder no és aquí, ja que ha estat a Madrid presentant la candidatura de Sant Cugat, amb la Ministra Garmendia, per acollir seu de d’Institut Europeu de Tecnologia (EIT). Un tema també d’Innovació. De fet, allà, ha reivindicat en certa manera el que deia el titular abans esmentat. Excuso, doncs, la seva presència, i sé que avui li hagués agradat molt estar aquí. Ens han dit que hem de ser breus, ho serem. Uns agraïments i un parell de precs. El primer agraïment pel jurat, pel fet de considerar la nostra aportació. És un orgull per a nosaltres ser el primer mitjà local que mereix el Premi d’Innovació. El segon agraïment per l’Ajuntament de la nostra ciutat, en un sentit ampli. D’una banda, l’equip de govern, representat avui aquí pels regidors responsables de comunicació que han participat en aquest projecte – la senyora Marta Subirà i el senyor Jordi Puigneró, que ens acompanya en aquest acte- i de l’altra, el conjunt de tots els partits polítics que, i això no és broma pels temps que corren, han lloat la pluralitat de Ràdio Sant Cugat i Cugat.cat, i per tant, ens han facilitat la feina. I, el darrer agraïment, a tot l’equip d’aquesta emissora: als que hi són i als que ja no. Vull esmentar d’una manera especial, la figura de l’Esteve Sala, avui redactor de Catalunya Ràdio, que va situar la nostra emissora en l’àmbit digital. També a la Mònica Lablanca, que avui està a Madrid, i que ens ha aportat tota la concepció audiovisual i estratègica al nostre portal. I, finalment, en Joan Miquel Fernàndez, que està aquí al meu costat, i que és la persona que cada dia batalla perquè el procés de producció multicanal del nostre servei vagi endavant. El més complex no és la tecnologia, el més difícil és el procés de producció periodístic. El nostre portal va néixer per Nadal, i al juny ja volem canviar la nostra homepage. Ara estem mantenint un profund debat entre jerarquització i actualització de la informació. Com he dit abans, un parell de precs, aprofitant el marc d’aquests premis. Primer, ens cal més banda ampla i de més qualitat, i no només per les empreses que ens dediquem a la comunicació. Tenim el pitjor servei i el més car d’Europa, i aquest país no s’ho pot permetre si aspira a tenir algun futur. Segon, cal un replantejament dels estudis de periodisme i comunicació. El disseny curricular que es fa a algunes universitats obeeix més als interessos corporatius del professorat que no pas a les necessitats dels estudiants i de la societat. La Universitat, amb honroses excepcions, va massa passes enrere, quan hauria de ser a l’inrevés. No pot ser que un alumne hagi fet una carrera amb comoditat i tingui dificultats per entendre un text. No pot ser que després de 4 anys d’estudis no tinguin cap mena de referència de Pla o de Gaziel. No pot ser que facin faltes d’ortografia. Des de la posició modesta d’un mitjà de comunicació local, demanem un canvi de model. No pot ser que es maltracti el més essencial d’aquesta professió que és la llengua. Finalment, esperem que aquest premi serveixi d’estímul a la comunicació local tan malmesa històricament per les administracions. Malmesa, a vegades substituïda o, senzillament, eliminada. Internet juga a favor dels grans però també dels més petits. És la nostra oportunitat. Producció local amb tecnologia global. Moltes gràcies a tothom, XAVIER FORNELLS Coordinador de l’OAMCIC
