La Titan Desert és una de les curses de bicicleta de muntanya més dures del món: cinc dies, 500 quilòmetres, temperatures molt elevades i unes condicions de vida molt dures. Només arribar al Marroc te n’adones que la Titan no és una cursa com les altres.
Varem aterrar a l´aeroport militar de Er-Rachidia. Probablement feia setmanes que no hi aterrava cap altre avió. Prova d´això és que 3 escoles del voltant van venir a veure els avions. Acabàvem d´arribar a un altre món! El terreny per rodar sempre és complicat: dunes, pistes arenoses que no deixen avançar, terreny molt pedregós i, fins i tot, en les poques ocasions en les que hi ha bones pistes el vent sembla que sempre estigui en contra. ¡Quién me pone la pierna encima para que no levante cabeza! Aquest any, la duresa s´ha vist augmentada per la inclusió de dues etapes d´alta muntanya, amb forts pendents i diversos ports de muntanya i incloent l´etapa més llarga de la història de la Titan. Els participants de la Titan hi ha una sèrie de factors que podem controlar a priori com la preparació física o el material i uns altres que depenen bastant de la fortuna: adaptació a la calor, gastroenteritis, problemes mecànics i les llagues del cul! No era extrany trobar-te alguna bicicleta sola al camí, i veure algun company amb menys sort, tenint que fer aturades d´emergència. Tot això unit a un altre factor clau, la configuren un cocktail que determina l´èxit o el fracàs en la cursa. Per tot això, tot i que s’estigui molt entrenat, acabar la cursa continua sent un repte per a tothom. Les condicions de vida als campaments son dures. Dormiem en haimas, i les dutxes i els lavabos tenen poc a veure amb el que aquí coneixem com a dutxa i lavabo. Examinàvem el tot el menjar amb mentalitat de CSI, intentant esbrinar si s´havia manipulat, si podria haver tocat l´aigua d´alguna manera o si els plats estaven ben secs. Ens varem convertir en autèntics psicòpates. Cal destacar per altra banda, l’aspecte humà de la prova. En diversos sentits. Per una banda els diversos projectes solidaris que portaven molts dels participants. Per un altra, el companyerisme entre els participants i el bon ambient en els campaments. I finalment, el verdader repte de gent que amb discapacitats, ceguesa o amb una cama que han aconseguit finalitzar la prova. Els paisatges, els nòmades, els pobles, la gent, la nit del desert, configuren un escenari únic, diferent i autèntic. Escenaris que en aquest món globalitzat i homogeni són cada vegada més difícils de trobar. La Titan Desert es una prova esportiva però, sobretot, ofereix un marc per tal de que els participants puguin tenir una experiència vital inoblidable. Xavier Blanquet Participant Titan Desert
