L’editorial santcugatenca Veles i Vents Edicions ha publicat en català ‘La meva visió del món’, l’antologia de textos en què Albert Einstein reflexiona sobre política, pacifisme, religió, democràcia i el paper moral dels científics en un context marcat per l’ascens del nazisme i el seu exili als Estats Units. El volum, traduït per Anna Soler Horta, inclou un pròleg del santcugatenc Xavier Roqué, físic, doctor en Història de la Ciència i un dels principals experts en Einstein a Catalunya. Al magazín ‘Faves Comptades’ hem conversat amb Roqué sobre la vigència d’aquests textos i sobre com aquesta antologia permet descobrir no només el científic de la relativitat, sinó també l’intel·lectual compromès amb els debats polítics i socials del seu temps.
La imatge pública i mediàtica d’Einstein que podem tenir a dia d’avui és fidel a la figura de qui va ser?
Sí. Einstein va ser molt conegut en el seu moment, sobretot a partir de 1919, quan es contrasta experimentalment la teoria de la relativitat general. Des d’aleshores ha sigut una figura i un intel·lectual molt reconegut tant per la comunitat científica com pel públic. Avui, quan llegim els seus textos, ressonen amb les circumstàncies del món en què som, de la mateixa manera que en el seu moment ressonaven amb les circumstàncies del món de la primera meitat del segle XX.
Per què ‘La meva visió del món’ s’ha considerat amb el temps l’antologia canònica del pensament d’Einstein?
Perquè és la primera i probablement perquè té aquest títol molt suggerent que no agradava a Einstein. El títol està basat en un primer text que es titula ‘Com veig el món’, que és una manera més modesta de dir què és el que pensa Einstein sobre totes aquestes qüestions que s’han esmentat. Però quan fou publicat als Països Baixos l’any 1934, l’editor va optar per aquest títol més potent, ‘La meva visió del món’, i aquest és el que, probablement amb bon criteri, perquè ho vam discutir amb els editors, s’ha conservat a l’edició en català.
De fet, al pròleg expliques que que el va arribar a titllar “d’insuls i deshonest”.
Sí, perquè li semblava una mica pretensiós. Però és veritat que s’ha consolidat en diverses llengües s’utilitza, entre elles el català.
Quina és la teva proposta com a prologuista? Què t’interessava destacar del llibre i d’Einstein, en aquest cas per al lector català?
A mi m’interessen moltes coses d’aquests textos d’Einstein. Si n’hagués de destacar dues, la primera seria la manera en què Einstein argumenta que cal vincular la ciència amb l’humanisme. Einstein considerava que era important que els científics i els enginyers tinguessin una perspectiva històrica i filosòfica del que feien.
Això passa a molts pocs llocs. El nostre sistema universitari està dividit entre ciències i lletres. Des de fa poc, a la UAB coordinem un nou grau en ciència, tecnologia i humanitats que mira de trencar aquesta barrera, però ens trobem que al batxillerat els estudiants són obligats a triar. Per tant, aquesta és una qüestió que continua sent molt rellevant.
I la segona qüestió?
I l’altra qüestió interessant del llibre, i que ressona amb altres publicacions d’Einstein, té a veure amb la seva manera d’aproximar-se a la comunicació de la ciència. Ell està convençut que la ciència és accessible, i ens ho diu el pare de la relativitat! El seu llibre de divulgació de la relativitat més conegut es titula ‘La relativitat a l’abast de tothom’, i va posar aquest títol expressament, perquè creia que la relativitat es podia fer entenedora.
Alguns dels treballs inclosos en aquesta edició també mostren aquesta ambició i crec que són molt reeixits. Justament aquest llibre del que tracta és de fer aquestes idees científiques no només entenedores, sinó rellevants per la comprensió dels fenòmens socials i de la situació mundial.
Què trobarà el lector en aquesta obra? Quina era la voluntat original d’aquesta antologia? Perquè no és un llibre exclusivament científic.
És molt difícil contestar aquesta pregunta perquè Einstein no va concebre el llibre com un recull, sinó que els seus editors van replegar textos que havien estat escrits i publicats, com discursos i conferències, i d’altres que no. Amb el temps, probablement sabrem d’on surten, però en algun cas no sabem exactament ni a quina data corresponen, ni si foren publicats. Això fa que la lectura sigui interessant, perquè sovint et preguntes quan ho pot haver escrit Einstein.
A més, hi ha com una fractura molt gran al llibre. La primera edició és del 1934, la segona és del 1953, i enmig hi ha la Segona Guerra Mundial. Llegint els textos datats veus aquest canvi d’actitud: no només Einstein és més gran, sinó que en molts aspectes l’ha decebut l’evolució de les coses i això es pot traçar amb aquests textos. Per tant, és un volum jo trobo que molt i molt interessant. Conec bé la figura d’Einstein, però llegir el llibre sempre et dona una perspectiva nova sobre el personatge i et fa pensar moltes coses.
El lector pot tenir fins i tot la sensació que s’endinsa en la part més privada del pensament d’Einstein?
Sí, Einstein reflexiona molt obertament, però en cap cas de la part més privada i personal. En aquest sentit, Einstein és molt tancat i alhora a vegades és molt honest amb el lector perquè reconeix que en el tracte personal no és la millor persona del món. Això no treu que sigui molt obert i molt transparent pel que fa a la seva visió de la política, de les relacions internacionals, de la causa del poble jueu, però també dels drets civils dels negres nord-americans. Es pronuncia sobre moltes qüestions.
Era conscient de l’impacte que provocaven les seves declaracions?
De vegades s’ha presentat Einstein com un científic, com una figura mediàtica que pateix l’assalt dels mitjans, però en realitat ell era molt conscient de la força que tenia la seva veu i l’utilitza, en molts casos amb aquestes causes, en contra dels propis interessos. Fruit del seu posicionament de vegades la seva carrera se’n ressent. Einstein és, molt probablement, la primera gran figura mediàtica de la ciència del segle XX, amb permís de Marie Curie, i aquest llibre permet traçar aquest recorregut.
Quin valor afegit aporta la segona edició respecte a la del 1934, que és la que s’ha traduït al català?
L’editor de l’edició del 53 va seleccionar nous textos posteriors a l’edició original. Molts d’aquests textos afegits, que duen data, són posteriors a la Segona Guerra Mundial. Aquest és un moment crític, no només per Einstein. Els científics, arran de l’esclat de les bombes nuclears a Hiroshima i Nagasaki, prenen una consciència més alta del seu paper polític i militar.
Alguns d’aquests textos reflexionen sobre aquesta qüestió. Einstein, d’una banda, és molt individualista, però per una altra banda, reconeix que només l’acció col·lectiva pot canviar les coses. Jo el veig atrapat en aquesta contradicció. Els textos de finals dels 40 i dels 50 mostren aquesta situació que crec que arriba fins al moment actual, perquè hi ha guerres, tecnologia i ciència implicada.
Era habitual que els científics de l’època es posicionessin d’una manera tan clara sobre temes polítics i socials com feia Einstein?
Sí que ho era. Depenia una mica dels països, però, per exemple, a Alemanya, on va créixer Einstein, era molt comú que els científics s’expressessin sobre els temes més diversos, fins al punt que quan esclata la Primera Guerra Mundial, un grup de científics i pensadors i filòsofs signa un manifest per defensar el dret d’Alemanya a defensar-se i protegir-se. I Einstein signa un manifest pacifista de signe contrari. Els científics com Einstein no viuen en un món a part, sinó que pensen que s’han de fer sentir, s’han de fer escoltar.
De llibres d’Einstein n’hi ha diversos, de fet tu mateix n’has traduït alguns al català. Per què és important afegir-hi aquesta antologia?
Perquè els complementa molt bé i perquè parla d’altres qüestions. El llibre que havia traduït, ‘La relativitat a l’abast de tothom’, està centrat en la teoria de la relativitat. Per tant, Einstein no hi tracta qüestions polítiques o ètiques com en aquest altre volum. Aquest volum afegeix també algun article científic molt més breu.
Creus que a través d’aquesta antologia el lector pot canviar la imatge que tenia preconcebuda d’Einstein?
Potser sí, en el sentit que una de les imatges més conegudes d’Einstein és el geni excèntric, el científic despentinat traient la llengua, una mica indiferent a les coses que passen. I aquest volum mostra una imatge molt diferent, mostra la imatge d’una persona conscient, reflexiva i implicada. Einstein té una visió molt idealitzada de l’activitat científica, la considera una activitat transcendent, comparable a l’art. Però expressa aquestes contradiccions entre la seva convicció en la importància de la creativitat individual i el reconeixement que calen accions col·lectives.
Com l’afecta a Einstein l’ascens del nazisme i haver d’exiliar-se als Estats Units?
Einstein era una persona polititzada des de ben aviat. El que fa la Primera Guerra Mundial és que aquesta dimensió política de la seva carrera es faci molt més evident, perquè es posiciona obertament en contra de la guerra.
Ell és a Berlín durant la Primera Guerra Mundial i quan acaba la guerra hi ha un ascens de l’antisemitisme a Alemanya que fa que Einstein comenci a defensar els drets jueus. Resta Alemanya fins pràcticament l’ascens de Hitler al poder, però el 1932 migra als Estats Units i decideix no tornar.
Einstein reflexiona sovint al voltant de la responsabilitat moral dels científics. Quina reacció hauria tingut en l’actualitat amb la retallada de pressupostos a la ciència als Estats Units i la situació bèl·lica al món?
Einstein creu que el científic té com una responsabilitat especial, considera que el coneixement que té el situa en una posició moral i política privilegiada. Però és conscient que això també el situa en una posició feble perquè el seu coneixement pot ser explotat. No dona una resposta a què hem de fer els científics, simplement la planteja. I crec que aquesta pregunta oberta continua vigent i és un dels atractius que pot tenir la lectura del llibre.
A tall de curiositat, Einstein va visitar Sant Cugat fa poc més de cent anys. Quin impacte va tenir la seva visita en aquella època?
Va tenir un impacte enorme, perquè Einstein era ja molt conegut, venia del Japó, havia passat per Palestina, va arribar a Barcelona i s’hi va estar uns dies. Van dur-lo a Terrassa i va passar per Sant Cugat, va veure el conjunt de la seu d’Ègara, després també Poblet i l’Espluga de Francolí. Va ser un viatge molt important, propiciat per l’enginyer Esteve Terradas i avalada per la Mancomunitat, que reflectia una gran fascinació pel personatge.
Per acabar, al lector que li faci respecte llegir a Einstein, què li diries? Com el convidaries a llegir el llibre?
La raó principal és que Einstein arriba a les seves idees sovint a partir de raonaments que són completament assequibles i que es poden compartir. Són raonaments que no tenen una forma matemàtica, tenen a veure amb la nostra percepció sensorial. Einstein ens fa preguntes molt simples sobre què significa moure’s, quina sensació tenim quan ens movem, quan calem, i és d’aquí que va estirant aquest fil, i això el porta a transformar els nostres conceptes d’espai, del temps, de l’univers, però el punt de partida és una percepció, és una sensació. Ell té moltes ganes d’explicar-ho, perquè és conscient que la teoria en la seva forma final imposa.
