Destaquem
‘El Barranc’ és la història de superació de la Marina Purroy, una santcugatenca que va patir un ictus quan estudiava a la universitat. Des d’aleshores ha anat superant obstacles fins a anar a topar-se amb l’Estret de Pinyana, a prop de la Vall Fosca. Alla descobrirà si la muntanya pot ser un lloc accessible per a tothom o serà alguna cosa més.
L’Eva (nom fictici per protegir la seva identitat) arriba a l’entrevista acompanyada del seu fill, que té una discapacitat. Comparteixen una rutina vital marcada per la protecció mútua, ja que fa anys que són víctimes de violència masclista per part del seu marit i pare, respectivament. “He d’estar per ell i per mi, tinc una doble lluita”, explica. Rep seguiment del Servei d’Informació i Atenció a les Dones i d’una associació que acompanya dones que pateixen o han patit violència masclista.
El veïnat dels barris de Collserola sabria com protegir-se davant un eventual incendi a Collserola? “A dia d’avui, no”. Amb l’excepció de Sol i Aire, és la resposta que representants de diverses entitats veïnals de les zones de muntanya han traslladat a Cugat Mèdia. Insten les administracions competents a tirar endavant més tasques de manteniment i de neteja, a establir més franges de seguretat i, sobretot, a concretar un protocol que estableixi què cal fer si es declara un foc. Una evacuació “descontrolada” és la pitjor opció; els cossos d’emergència insten a quedar-se a casa i esperar instruccions.
Després de la crisi de 2008, Jaime Costa, un empresari badaloní de la construcció, va decidir invertir-ho tot a Hondures, el país natal de la seva llavors parella, amb l’esperança de fer diners i tornar a Catalunya al cap d’uns anys. El que havia de ser una nova oportunitat, però, es va convertir en una trampa: la seva exdona va falsificar un divorci, es va quedar amb totes les propietats i va fugir als Estats Units, deixant-lo sol i sense recursos amb una nena de només vuit mesos. Sense poder sortir del país per les lleis locals i sense la custòdia total de la menor, el Jaime i la seva filla, la Rubí, van passar vuit anys vivint en una situació de pobresa extrema. Finalment, pare i filla van poder tornar a Espanya.
La primera promoció de l’escola La Mirada es gradua aquest divendres i diu adéu a una etapa educativa de nou anys que aquest grup de nens i nenes ha viscut íntegrament en mòduls. La promesa d’una escola nova al Parc del Bosc de Volpelleres, primer, i a La Guinardera, després, ha marcat la seva infantesa i ha afegit un compoment reivindicatiu a la seva primera etapa escolar. Una etapa que tant l’alumnat com les famílies tanquen amb el cor dividit entre l’orgull pel projecte educatiu del centre i la decepció per les instal·lacions i la falta de compromís polític en la construcció de la nova escola.
La Nina Roma és poeta, dissenyadora gràfica i il·lustradora. On sent més pau és a prop del mar, les seves passions són la música tecno i el cacaolat, i ara, amb l’arribada dels festivals, comença la seva època de l’any preferida. A banda de tot això, aquesta mira-solenca de 34 anys té epidermòlisi bullosa, una malaltia degenerativa que es coneix col·loquialment amb el nom de ‘pell de papallona’.
Avui és l’aniversari de Jordi Robirosa, fa 67 anys, i també és el seu darrer dia de feina. El periodista es jubila després de gairebé 50 anys de professió. L’any 1977 aconseguia la seva primera feina, al diari ‘La hoja del lunes’ i l’any 1985 va aprovar les oposicions de TV3, on ha treballat des de llavors. En aquests anys de trajectòria, Robirosa ha fet la cobertura de 35 esports diferents i ha viscut grans moments esportius d’abast mundial, com els Jocs Olímpics de Barcelona, l’any 1992 o el debut de Pau Gasol a l’NBA, l’any 2000. A finals dels anys 80, Jordi Robirosa va fer el salt a la cobertura de l’actualitat de l’NBA per al programa ‘Basquetmania’, espai que li va donar l’oportunitat d’entrevistar estrelles del bàsquet americà com Michael Jordan o Magic Johnson, entre molts altres. El bàsquet ha estat sempre la seva especialitat, acumula més de dues mil transmissions televisives de partits de la lliga ACB, Eurolliga i bàsquet femení, i amb el seu carisma ha aconseguit esdevenir un referent del periodisme esportiu català.
El 8M a Sant Cugat (i, sobretot, a la Floresta) és des de fa uns anys sinònim de Mamatraka, les dones que es fan sentir a cop de percussió i que van més enllà de la causa feminista. La seva essència és la reivindicació i ho fan compartint un espai de lluita, de companyia i, sobretot, de sororitat. Mamatraka va néixer ara fa set anys. Va ser pel 8M del 2018 i fruit de la voluntat de fer una batucada de dones per anar a les manifestacions. Des de llavors, aquelles dones, i les que han vingut després, queden per aprendre a tocar i a moure’s.
L’edició de la Mitja Marató de Sant Cugat ha permès visibilitzar i donar a conèixer l’esclerosi múltiple aquets diumenge a través d’Èric Domingo i la seva mare, Silvia Roldán. Roldán pateix aquesta malaltia des de fa més d’una vintena d’anys i ara només pot moure la cara, la resta del cos està paralitzat. Córrer curses, a través de la cadira de rodes que empeny el seu fill, s’ha convertit en una manera de reivindicar l’esclerosi múltiple. Cugat Mèdia s’ha endinsat a les diferents curses i on aquest binomi esportiu té el rècord del món de marató empenyent la cadira de rodes amb un temps de 2 hores, 42 minuts i 40 segons.
El reportatge de Cugat Mèdia s’endinsa a la història del pi més icònic de la ciutat i fa un repàs històric dels moments clau des que va ser vandalitzat, la matinada del 2 de febrer de 1997, quan uns desconeguts mai localitzats, van intentar tallar-lo sense aconseguir-ho totalment. L’actuació de l’enginyer ambiental i excap del servei de Paisatge i Verd Urbà de l’Ajuntament de Sant Cugat, Jordi Torrijos, va ser clau per salvar-lo. Així, es va decidir apuntalar-lo amb una anella de pals per evitar el seu trencament i tapar la ferida mitjançant trasplantaments de la mateixa escorça del pi.



