Amnèsia

Joan Calderon

Publicat: el 19/gen/12
Opinió| Columnes

A l'últim ple, el grup municipal d'ICV-EUiA es va sumar a la moció del grup municipal de la CUP de 'censura popular a la monarquia'. Aquesta moció va ser entrada en temps i forma, 10 dies abans del ple. A les 15 hores del dilluns de ple va 'aparèixer' un informe jurídic de Secretaria General de l'Ajuntament de Sant Cugat que explicava que la mera lectura d'aquesta moció podia constituir un presumpte delicte penal d'injúries a la Corona. La resta ja ho coneixeu: l'alcaldessa va retirar la moció de l'ordre del dia i la CUP va abandonar el ple.

Més enllà del que va passar al ple municipal, cal posar de manifest el surrealisme jurídic i legal espanyol. Mentre un franquista declarat, que mai havia renunciat al seu origen (Ministre de Franco), fundador d'una força política que TAMPOC no ha condemnat el règim feixista (Partit Popular), amb les mans tacades de sang (fets de Vitòria o la condemna de sentència de mort del militant del PCE Julián Grimau, entre d'altres) ha mort amb total impunitat al llit, sense ser jutjat i sense pagar pels seus crims; el ple municipal constituït per forces polítiques democràticament elegides per la ciutadania de Sant Cugat no pot debatre sobre la conveniència o no i la legitimitat moral de la monarquia o la forma d'Estat.

Tenint en compte que el Rei és rei amb el beneplàcit de Franco i que la Transició no va ser tal, mantenint-se en els poders fàctics, mediàtics, judicials, polítics gran part dels dirigents franquistes... D'aquells vents aquestes tempestes, de la Transició del 'atado y bien atado' encara avui en paguem les conseqüències amb un marc jurídic ben 'lligat' (liderat per la Constitució Espanyola) i gestionat per un poder judicial polititzat i poc independent. Una transició que va esborrar d'un cop el passat d'alguns feixistes i els va convertir en demòcrates de tota la vida.

I d'aquella transició, l'amnèsia d'avui. Hi ha dirigents polítics que sembla que s'hagin empassat alguna píndola estranya amb la mort de Fraga, 'personatge cabdal de la democràcia espanyola', 'gran servidor públic' o 'a l'alçada de Cànovas del Castillo o Jovellanos', això s'ha sentit aquests dies. La sensació és d'estar veient un capítol de 'Fringe', i estar en un Univers Paral·lel. Sorprèn que cap 'todòleg' benpensant no hagi posat de manifest que Fraga va ser fatxa i ha mort fatxa.

I recordeu: el problema no és Fraga, el problema és la Transició, modèlica (¡?), que ha permès que persones amb crims feixistes a les seves esquenes s'hagin mantingut en els cercles de poder de l'Estat (o no) sense retre comptes pel que van fer: 40 anys de persecució i repressió a qualsevol que tingués idees democràtiques. Jo, com tants altres, no passem (ni passarem) pàgina.

JOAN CALDERON és portaveu municipal i president d'ICV-EUiA