'Quo vadis', PSC?

Joan Calderon

Publicat: el 22/nov/12
Opinió| Columnes

En el tram final de la campanya el Partit dels Socialistes de Catalunya ha decidit atacar la coalició ICV-EUiA. Es veu que alguna cosa deuen indicar les enquestes que tenen al carrer Nicaragua, que s'han posat nerviosos...

En qualsevol cas, crec que equivoquen l'adversari perquè entenc que l'objectiu de l'esquerra ha de ser derrotar la dreta a les urnes i no barallar-nos entre nosaltres. Amb l'excusa del dret a decidir, expressió màxima de la radicalitat democràtica, els dirigents nacionals del PSC han començat la guerra tot dient que ICV-EUiA som independentistes o que estem desorientats... En som uns quants d'independentistes a ICV, però també hi ha molts companys i moltes companyes que se senten federalistes i/o confederalistes i ens uneix la democràcia, expressada en aquest cas, en un consulta on lliurement puguem decidir el nostre futur com a poble. Crec que en aquest sentit tenim les coses bastant més clares que el PSC en els últims tres mesos.

Qui confon l'electorat és el PSC. Defensant qüestions a les quals s'han oposat des del Parlament de Catalunya i el Congrés dels Diputats. O el PSOE (amb els vots dels diputats i diputades del PSC) no va rebutjar la dació en pagament fins a tres cops? O el PSOE no va fer una primera reforma laboral? O el PSOE no va començar les retallades? O El PSOE no va acordar una reforma "exprés" de la Constitució per garantir el retorn de crèdits als bancs? O el PSC no es va abstenir per garantir la investidura d'Artur Mas? O el PSC no va vetar en comissió d'investigació de caixes i bancs al Parlament de Catalunya que compareguessin una sèrie de responsables d'unes entitats bancàries determinades? I així fins a cansar-nos. Han dit una cosa i han fet una altra. Avui es presenten fent discurs contrari a la seva pràctica política durant els últims dos anys. Qui confon a qui?

ICV-EUiA, amb 10 diputats i diputades durant els últims dos anys, ha estat l'oposició real al Parlament, on ens hem sentit sols denunciant retallades i presentant alternatives per plantar cara a unes polítiques insensibles amb les persones. En canvi ens hem sentit molt acompanyats al carrer, a les mobilitzacions contra les retallades a les escoles públiques, defensant una sanitat pública i de qualitat, donant suport a la plataforma d'afectats per la hipoteca, a la vaga general del 14 de novembre...

En fi, em sap greu fer aquesta columna, però que no ens facin partícips del seu naufragi.

Per cert, diumenge tothom a votar.
JOAN CALDERON és portaveu d'ICV-EUiA