V. AMP

✕

Imma Monsó: 'El meu procés creatiu és, bàsicament, obsessiu'

Escriptora i Premi Nacional de Cultura

L'escriptora santcugatenca reflexiona en una entrevista a Cugat Mèdia sobre la seva trajectòria i el món de la literatura


  • Comparteix:

Imma Monsó és l'escriptora 'inclassificable'. Ho recorda ella mateixa fent servir les paraules que li va dedicar Sergi Pàmies. Ha aconseguit evitar etiquetes per a les seves novel·les, que acumulen premis i reconeixements. El darrer, el premi Òmnium a la Millor novel·la de l'any per 'La mestra i la Bèstia'. Amb ella, i després de dedicar-hi quatre anys a donar-li forma, porta un any de promoció i la torna a posar en primera línia aquest Sant Jordi. Sobre premis, trajectòria, literatura, lectors i el seu procés creatiu, del qual explica que és 'obsessiu', en parlem en una entrevista, ara que es compleixen 10 anys del Premi Extraordinari Ciutat de Sant Cugat a l'escriptora santcugatenca.

Quant de pes dona als premis i als rànquings?
Depèn. Si no els espero em fa més il·lusió. Així i tot, hi ha tants llibres bons sense reconeixements i tants llibres mediocres amb reconeixements. Això sí, serveixen per visibilitzar les obres i tots som sensibles a aquests reclams.

Tot i els premis i reconeixements, ha aconseguit esquivar les etiquetes com a escriptora. Té una definició per a la seva literatura? 
M'agrada molt un adjectiu que va fer servir el Sergi Pàmies: "inclassificable".

Ja tenim aquí un nou Sant Jordi. M'imagino que és l'època que permet més aproximació als lectors. Com és la seva relació amb el públic?
En el cas dels clubs de lectura, on la gent ha pogut llegir el llibre i s'inicia una conversa, m'agraden. Si és una presentació en fred, em resulta més difícil. Ara, però, porto tant de temps amb la promoció de 'La mestra i la Bèstia' que ja està més rodat.

Normalment, el que em resulta més difícil és el moment de sortir de la cova, quan he estat molt de temps escrivint, i enfrontar-se amb el públic.

Amb 'La mestra i la Bèstia' va estar quatre anys escrivint i porta tot un any de promoció. Quin retorn ha tingut?
Agradable, gratificant. Sempre he tingut una acollida positiva proporcional de crítica i de públic. La gent que em segueix acostuma a ser el lector fidel que t'espera i que hi torna.

Les seves obres tenen molt de vostè, de la seva experiència. També col·labora de manera habitual amb mitjans de la comunicació. Té un espai a 'La Vanguardia'. Es queda amb la ficció o amb un article a l'hora de treure el què un té a dins com a escriptora? 
Indiscutiblement, amb la novel·la. És el meu gènere, claríssimament. Mai he arribat a ajustar les coses amb el periodisme i l'article. Crec que un diari no és el lloc per fer ficció o periodisme ficció, o almenys no m'hi sento còmode. L'altra qüestió és la reducció dels espais periodístics. La novel·la et dona una llibertat infinita.

Mai he sigut una autora de comprometre'm a fer una novel·la a l'any o cada dos anys perquè si perdo aquest plaer d'escriure seria greu. Mai vaig voler viure d'escriure perquè això t'obliga a una disciplina que canvia molt la teva relació amb l'escriptura.

Parla de plaer, però pateix per l'exposició que suposa el que explica a les seves novel·les?
Precisament per això serveix la ficció, que és un gènere que hauríem de reubicar el seu sentit. Ara hi ha una moda de "jo explico tot el que em passa" tal com raja. En canvi, la gràcia de la ficció és que et permet dir allò que vols dir com ho vols dir sense que se sàpiga. 

La narrativa sempre la necessitarem per donar sentit a les nostres vivències.

No li agrada, llavors, cap a on van les tendències de la literatura actual?
No és que no m'agradi. A totes les èpoques sempre sorgeixen modes que habitualment no perduren, però que són significatives.

Una altra cosa és que consideri que la narrativa no està en el seu millor moment i no està de moda, però ho tornarà a estar.

De fet, quan va rebre ara fa uns mesos el Premi Òmnium per 'La mestra i la Bèstia' va dir: "La literatura, el pensament i la filosofia són els únics refugis que queden per aixoplugar-nos quan tot sigui una simulació o mentida".  Són temps complicats per a la veritat? 
Totalment. Des de la postveritat fins a tota classe de simulacions, s'està generant un món virtual que no té gaire a veure amb el que era.

Abans, la paraula escrita et donava molt camp per córrer i la possibilitat d'aixecar el cap i quedar-te pensant. Ara aquesta opció no la tens perquè tot el món virtual està pensat per ser addictiu i anar saltant d'una cosa a una altra.

Com creu que això pot afectar la literatura?
La literatura té uns paràmetres molt clàssics i si marxa d'aquí serà una altra cosa. Es pot convertir en una altra cosa.

La intel·ligència artificial pot ser un d'aquests elements que faci virar la literatura?
En el tema literari està molt barrejat l'existència de l'autor i la seva vida. Com a mínim en la literatura més existencial, que és la que jo he fet sempre.

Quin sentit tindria que l'escrivís un avatar? Es pot enganyar, evidentment, però quin sentit té?

Quin és l'estat de salut de la literatura catalana?
És bo perquè hi ha aquesta efervescència. Es fan coses experimentals, alhora que continuen escrivint els autors que ja tenen una trajectòria i també hi ha gent nova.

Després veurem de tot això el que quedarà. En l'àmbit artístic, moltes vegades no es pot valorar-ho fins que no ha passat un temps.

Quina creu que ha estat la seva aportació a la literatura catalana?
Jo no la sabria valorar, prefereixo que la valorin els altres.

He tingut lectors fidels, que són els que fan més il·lusió perquè jo també he sigut una lectora d'aquest tipus.

Veurem un Premi Nobel de Literatura a l’escriptura en català? 
Això depèn de tantes coses i de tants atzars. Els premis tenen, a vegades, itineraris molt atzarosos.


Sempre ha defensat la lectura dels clàssics. De les seves novel·les, quina li agradaria que amb el pas del temps fos considerada un clàssic de la literatura en català? 
Realment no ho sé. 'Un home de paraula' és una novel·la que tothom en parla, com també ho fan de 'Tot un caràcter', que són dues novel·les molt diferents. En canvi, 'La mestra i la Bèstia' ha tingut una acollida crítica molt interessant.

No t'ho sabria dir perquè què queda amb els anys? De moment, han quedat aquestes que t'he comentat i el fet que els meus llibres se segueixen trobant. M'agradaria això, que se segueixin trobant, i que segueixin fent pensar i fent feliç la gent que hi connecta.

Com és el seu procés creatiu?
Bàsicament, obsessiu. És a dir, ha d'aparèixer una obsessió, el teu cap ha de connectar permanentment amb allò que estàs explicant, i això et pot durar un any com quatre, com en el cas de 'La mestra i la Bèstia'.

Pot procedir d'una imatge, d'una frase o d'un fet real concret. Aquest és el cas d'aquesta última novel·la.

La Joan Didion deia "El propòsit d'escriure no és cristal·litzar pensament, sinó alliberar-lo de la seva presó". Hi està d'acord?
Totalment. Alliberar-lo i endreçar-lo.

El que pots fer en un relat és agafar aquelles coses que són caòtiques a la realitat i posar-les d'una manera comprensible que et permeti reflexionar i creure't a fons aquella història.

Ara mateix té alguna d'aquestes imatges potents amb la qual treballar?
Sí. És inconfessable. No m'he acabat de posar-hi encara. Necessito que arribi l'obsessió.






DECLARACIONS

Imma Monsó


Your browser doesn’t support HTML5 audio




  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.

Foto

Imma Monsó, escriptora / Foto: Cugat Mèdia (Lluís Llebot)

Imma Monsó, escriptora / Foto: Cugat Mèdia (Lluís Llebot)

Publicitat