El tradicionalisme salvatge

Lluis Mont

Publicat: el 30/jun/14
Opinió| Columnes

Catalunya ha estat, des de la seva creació per Carlemany, com a Marca Hispànica, una nació integrada profundament en el pensament europeu, per múltiples raons.

En tot cas, l'immobilisme i la incapacitat adaptativa d'Espanya a la modernitat no ha deixat de sorprendre els catalans. Quan després de la desfeta del 1714 s'articula la renaixença, en el camp polític apareix el catalanisme, que s'autopercep com la modernitat i es defineix com a salvador d'Espanya. Quina mania de voler curar a qui no té consciència de malaltia! Aquesta tendència maligna ha seguit afectant tota la política catalana, de dretes i d'esquerres. En Pujol feia pedagogia a l'Aznar, que responia amb allò de 'Pujol, enano, habla castellano'. I en Maragall anava a pescar amb Zapatero per donar-li lliçons de federalisme asimètric. Angelets... A Madrid encara es descollonen! En tot cas, seguim on érem i, a la fàbrica actual del pensament polític espanyol de dretes i d'esquerres, és a dir, 'les FAES', segueixen bevent de les fonts de la Contrarreforma, la Inquisició i el Tradicionalisme salvatge.

El més interessant és que a la població li agrada i els segueixen votant i, per tant, res a dir. Només que a Catalunya som més d'altres rotlles. Aquestes dues visions tan diverses del món no poden fusionar-se amigablement al meu entendre. O ens separem a temps o prendrem mal tots dos, com en un matrimoni malavingut. La dona morta i el marit a la presó. Tots aquests de les terceres vies, per favor, que deixin de fumar això que es fumen, que els fa mal i, de pas, ens perjudica.

LLUÍS MONT és cardiòleg