Mira-sol: qui trepitja carrer viu de debò

Eva Lafuente

Publicat: el 2/jun/16
Opinió| Columnes

El carrer és la màxima expressió de l'espai públic. Comença on acaba casa teva, i acaba on comença la casa dels teus veïns. Al carrer fem vida, vivim una bona part del nostre temps, i, sovint, hi podem patir més d'un ensurt.

Caminant per Mira-sol amb calma i ulls crítics et pots estalviar, mínim, alguna que altra topada. L'estat dels nostres carrers diu molt de com ens cuiden a Sant Cugat. És responsabilitat de l'Ajuntament el seu manteniment i la seva cura, i de tots nosaltres la queixa i la denúncia. Ens cal saber, doncs, com us sentiu en el vostre carrer i en el vostre entorn en tot moment.

Aquí, les voreres s'aixequen i es trenquen per les arrels d'alguns arbres que, en terrenys poc porosos, busquen la humitat que no tenen, per exemple a Mas Gener; les voreres quadrades i punxegudes et rebenten les rodes del cotxe quan intentes no envair el carril contrari a l'avinguda Pompeu Fabra; i algunes altres voreres queden malmeses pel pes que l'obra no ha suportat, com per exemple en alguns carrers de Can Mates.

I d'altres carrers, amb molta menys sort, ni tenen les voreres, com algunes zones darrere la Capella de Sant Joan, que cada vegada que plou és un veritable fangar.

El carrer es construeix. Les rieres i torrenteres urbanes també.

És un repte enorme gestionar hidràulicament un territori, però una vegada iniciat el procés cal responsabilitat, cura, manteniment i atendre els danys i perjudicis que pugui patir cada veí o veïna.

La visualització i percepció de cada veí dependrà, doncs, de la quantitat d'aigua que hagi de recollir a casa seva cada dia que plou, de les olors insofribles que estigui suportant, dels insectes i faunes que convisquin a casa seva, o de com li peti la riada quan agafa que va fort. És per això que cal, davant el desig d'urbanitzar definitivament aquests espais i integrar-los en l'ecosistema de la zona, que totes les persones que vulguin puguin explicar la seva problemàtica i grau d'afectació. Això ha de servir per buscar una solució tècnica definitiva que contempli totes les aritmètiques i eventualitats, minimitzant al màxim riscos i danys.

I si, a més, queda ecològicament sostenible, amable i bonic molt millor, perquè a Mira-sol vivim així i, qui trepitja carrer, viu de debò.

EVA LAFUENTE és vocal d'ERC-MES al consell de barri de Mira-sol