Vacunar-se protegeix i...emociona


  • Comparteix:

assun.reyes

Assun Reyes


Publicat: el 4/mai/21
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

Aquests darreres setmanes anem coneixent la vacunació de molta gent propera; quan toca a la franja d'edat pròpia, cada dia en són desenes. Les característiques del protocol de vacunació, que fan poc previsible la data concreta, i l'experiència pandèmica individual, fan que aquesta vivència sigui molt particular, jo diria que única, a les nostres dilatades vides. Dic això perquè pertanyo al grup de nascudes entre el 52 i el 56, que ja tenim molta vida a l'esquena, i aquests darrers dies hem triomfat.

Abans, les franges afortunades havien estat unes altres. Queden, encara, ciutadanes de més de 70 anys pendents de citar i la gent amb patologia de risc, fora d'aquestes franges, ho va fent a un ritme més lent, desigual i inquietant. Un cop enllestit aquest gran grup poblacional que hem convingut que té més possibilitats de patir complicacions si emmalalteix, quedarà l'altre gran col·lectiu, el dels que, en principi, tenen menys possibilitat de complicar-se. Es preveu que s'haurà completat en uns mesos. Tot això, en aquest món nostre, privilegiat. Un 80% de la població mundial es troba en un moment molt diferent.

Avui volia fer un parèntesi en l'activisme i parlar de l'emoció que vaig sentir el dia de la vacunació, i que és compartida amb moltes de les persones que han passat per aquesta experiència. L'emoció t'envaeix i, simplement, la pots gaudir i deixar-la passar, però en aquest cas crec que hi ha hagut una voluntat col·lectiva de reconèixer-la, compartir-la i celebrar-la. Fins i tot d'estudiar-la, de saber què l'ha provocat. És tan innovador que una actuació mèdica esdevingui una emoció col·lectiva...!

Crec que un dels motius d'aquesta alegria ha estat recuperar el nom, deixar de ser un número, i sentir-se "cuidada". El darrer any, aquest gran grup de persones ens hem sentit ignorades i tractades amb molt poca cura. La vacunació, deixant de banda la crítica a la seva organització i el desconcert que ha provocat, ha permès que tornem a tenir una identitat i que ens sentim, per un moment, cuidades en uns espais correctes i per unes professionals que desen el seu cansament per oferir-nos el millor de la seva professionalitat i humanitat. Crec que tant per les que fan la feina com per les que anem a rebre la vacuna, el moment és més sublim encara si és al nostre CAP o, com a mínim, al nostre territori. Aquesta complicitat entre el servei sanitari i la ciutadania és únic. I és la primera vegada que ho podem experimentar, perquè és la nostra primera pandèmia. L'organització a nivell de Catalunya no ha facilitat que aquesta experiència local fos la més habitual, com haguéssim volgut, però l'alegria s'ha produït també lluny de casa.

L'alegria s'enterboleix pensant en les persones que emmalalteixen de forma greu ara, pendents encara de vacunar, que serien com les últimes víctimes de les guerres quan està a punt de signar-se la pau, i en aquests mils de milions de persones que trigaran encara a viure aquesta experiència, o que no la viuran mai.

ASSUN REYES és metgessa jubilada, activista en actiu



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.