Inicia sessió 
Registra't
L'home del parc ja no espera res de la vida ni de ningú, sap que és invisible als ulls del món i se'n riu de l'enuig amb què tants ciutadans benestants han viscut el confinament. Ell fa anys que viu confinat en la seva minúscula tenda de campanya de cinquena mà sense més companyia que si mateix. No parla amb ningú, perquè els qui el veuen l'eviten, i els qui no l'eviten fan una ganyota de desagradable sorpresa. Només els infants se'l miren encuriosits i compassius. Ell no és ningú, només és l'home del parc, però té prou dignitat per no voler la compassió dels altres. La compassió dels infants, tanmateix, és diferent; la compassió dels infants no l'ofèn. Tot al contrari, l'entendreix, perquè és neta i espontània i no prové de la consciència sinó del cor.
Un dia l'home del parc agafarà la seva tenda, les seves maletes, les seves bosses i els seus carros de supermercat i canviarà d'indret per convertir-se en l'home del pont o l'home del bosc fins que un altre dia, una maltempsada, li agreujarà aquesta tos crònica que li neix a les profunditats i es preguntarà com pot ser que fent un matí tan lluminós comenci a fosquejar.
VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.