Inicia sessió 
Registra't
Els tràmits per utilitzar qualsevol d'aquests mitjans de transport són feixucs i cars. Les mesures que regeixen les diferents estacions, ports, aeroports i els propis mitjans de transport sobten bastant, sobretot perquè poden ser molt estrictes en alguna de les fases i del tot laxes en altres. Per exemple, en el cas dels vaixells, has de mantenir la distància de seguretat mentre fas cua a l'estació marítima, però un cop ets a la sala de butaques, on passaràs les 8 o 10 hores del viatge, s'ocupen tots els espais. Passa exactament igual als aeroports en relació als avions, o a les estacions, amb els trens. Quan parlem de bus o metro, no hi ha contradicció possible, perquè és un despropòsit des de bon començament: des de l'espera fins al final del trajecte. Tot plegat és bastant incomprensible, i no contribueix al compliment de les normes establertes; és difícil prendre-se-les seriosament quan els mateixos que les dicten canvien de criteri segons els convingui, i quan qui mana en darrer terme és el diner, el benefici econòmic. El confort dels i les ciutadanes importa poc i és l'únic que estan disposats a sacrificar. I nosaltres, els i les clientes, tragant, mesura rere mesura.
Feia mesos que no m'aturava a l'aeroport del Prat, en aquella T1 que ara s'ha de magnificar, sense tenir en compte criteris de sostenibilitat, l'impacte sobre el medi natural i el model de turisme que volem afavorir. L'altre dia hi vaig ser per recollir una amiga i per una vegada vaig utilitzar l'aparcament i em vaig disposar a esperar-la a peu dret, com s'ha fet tota la vida. Conec la normativa Covid, que només permet l'entrada a l'edifici a les persones que viatgen i hi anava preparada, però les escenes que vaig veure -o patir!, més aviat- van superar qualsevol expectativa: els rètols informatius són visibles i comprensibles només per a la gent amb vocació detectivesca, les portes romanen tancades o obertes de les formes més rudimentàries i sempre sota el criteri arbitrari del personal. No hi ha cap servei i hi ha una única porta de sortida de l'edifici que es pot localitzar fàcilment perquè és on s'hi acumulen les persones que esperen els viatgers. A l'espai destinat a l'espera és impossible seguir les normes bàsiques de prevenció, tant per la dimensió del lloc com per la manca de serveis. Aquesta imatge no es correspon a la que ha de tenir l'aeroport actual de Barcelona, ni amb Covid, ni sense. Sembla que amb l'any i mig de pandèmia s'hauria d'haver pogut adaptar l'edifici i la seva dinàmica a les normes preventives internacionals, que ens acompanyaran temps, mantenint unes instal·lacions dignes i funcionals. Potser mentre construeixen el seu macroprojecte insostenible pretenen que viatgem sense moure'ns de casa: l'escena es més pròpia de qualsevol aeroport d'un país en vies de desenvolupament, aquells als que viatjàvem quan fèiem vacances "exòtiques". Tot t'hi transporta. Em va provocar un somriure de sorpresa i enyorança que encara em dura, i els ho agraeixo.
Però, ara parlant seriosament, realment cal que en nom de la Covid hi hagi aquest deteriorament generalitzat d'equipaments i serveis?
ASSUN REYES és metgessa jubilada, activista en actiu
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.