Tornem a la normalitat?


  • Comparteix:

eduard.jener

Eduard Jener

Crític cultural


Publicat: el 28/juny
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

Després de 2 anys, 3 mesos i 13 dies, considerant que la data oficial del primer confinament per la Covid-19 va ser el dia 13 de març de l'any 2020, sembla que per a molta gent ha tornat la normalitat. La veritat és que la cosa aquí i als hospitals i a les UCI tenen persones afectades pel virus que, en els darrers quinze dies, han augmentat considerablement a partir de circumstàncies socials com més de 70.000 persones cada dia al Primavera Sound o al Sònar, dues setmanes seguides o la tornada massiva a les platges i les revetlles de Sant Joan. La diferència, considerant les dades fins al moment, és que les afectacions són menors, menys perilloses, si les persones han estat vacunades i sempre que no hi hagi afectacions per malalties prèvies que perjudiquin la recuperació normal fins la desaparició del maleït virus.

Al principi d'aquesta pandèmia em van demanar opinió sobre la reacció general de les persones afectades o no, un comentari sobre l'actitud abans i després de l'experiència personal i social del virus i les seves conseqüències en molts casos, malauradament, de morts prematures. Jo vaig escriure i dir, quan havia passat un mes aproximadament que, en contra de les afirmacions generals, la pandèmia no ens faria millors tal i com es repetia per activa i passiva. I ara, continuo pensant el mateix i no només perquè em consideri una persona negativa o pessimista, ens al contrari, sóc un optimista escèptic, però la història ens demostra que l'ésser humà actua per motius fills de l'egoisme, la recerca del plaer personal a qualsevol preu, l'afany de poder, i també malauradament, amb preponderància del masclisme mal entès i, darrerament, d'un feminisme que, en alguns casos, s'acosta per la part oposada amb els mateixos defectes que el masclisme i que, cal dir-ho, el masclisme no ha estat només el producte del capitalisme patriarcal perquè la història, ja n'he viscut de prop, està plena de masclisme obrer, pagès i/o comunista.

Aquí, a Sant Cugat del Vallès, es declara prohibit fer foc i tirar qualsevol mena de petards als barris de la Floresta, les Planes, Can Barata i, parcialment, a Mira-sol. El responsable de Seguretat de la ciutat declara que "la nit va ser tranquil·la malgrat algunes incidències" i també esmenta el comportament cívic de la població. Jo que visc a la Floresta en un lloc que fa 50 anys es coneixia pel Turó del Dipòsit, on tinc una visió panoràmica extraordinària, li puc assegurar que es van tirar coets, petards, traques, i tota mena de material explosiu, també bonic cal dir-ho, i que, a més, semblava negar allò de la crisi econòmica, està clar que sempre hi ha diners per segons quines coses. Focs no n'hi va haver massa, això és veritat, però més producte de l'atzar benefactor que del comportament cívic del ciutadans. Per cert que no sé si un dels quatre fosc detectats al municipi, el del Parc de l'Arboretum, era un fet no previst per respondre a la futura invasió de la zona convertida durant la propera Festa Major en el Parc de la Joventut amb concerts diaris i la inevitable invasió de gent, deixalles i soroll.

Parlant de Festa Major es repeteix un fet que a mi sempre m'ha semblat interessant i molt nostre: La Festa Major Alternativa. A veure: "Mitjançant l'autogestió, l'assemblearisme, l'empoderament popular i l'organització col·lectiva, fa més de deu anys que demostrem que és possible crear espais d'oci sobirans" ens explica Nerea Ruiz Solaní. Jo, la veritat, no entenc que es vulgui fer una festa alternativa i els seus actes estiguin dins del programa general de la Festa Major. Tampoc no entenc que es considerin diferents a grups com La Lira, el Cor Aglepta, o els Caparrots, o els Castellers, o els Bastoners. Aquestes entitats i empreses no són sobiranes? Són col·lectius que organitzen, és a dir, autogestionen el seu funcionament i participen en la Festa Major, la festa de tothom, sense sentir-se (així ho crec sincerament) manipulats en les seves decisions i considerant-se empoderats popularment perquè són, precisament, entitats del poble que ningú més que ells mateixos han creat i mantingut en el temps a força de voluntat pròpia sense obeir les ordres de ningú més que de la seva pròpia llibertat, a vegades, amb moltes dificultats i a força de perseverança i bona feina.

"Som molts grans", és la frase que encapçala el programa de la Festa Major d'aquest any i així ho desitjo, que siguem molt grans (i no només aquests dies) en la solidaritat, el bon govern, la justícia, la llibertat, la comprensió i la recerca de la felicitat.

EDUARD JENER és crític cultural



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.