L'emancipació jove, una utopia?

Marian Jiménez Pajarero

Publicat: el 17/març
Opinió| Columnes

Els joves catalans han de destinar més del 100% del seu sou al lloguer si volen viure sols.

Actualment, el preu mitjà del lloguer a Sant Cugat és de 1.361,3 € al mes, només superat a Catalunya per Cabrils i Sant Vicenç de Montalt, amb uns lloguers de 1.415,18 € i 1.725,17 € al mes respectivament i Barcelona al cap darrere sense quedar-se lluny amb 1124,62 € al mes. Per contrast amb aquestes xifres, el sou mitjà d'un jove català d'entre 18 i 25 anys és de 1.008 €; pels joves d'entre 25 i 30, la situació no millora gaire donat que amb un sou mitjà de 1.545,6 €, vivint a Sant Cugat els resten 184,3 € per pagar menjar, aigua, gas i llum - i això si fem mires únicament a les necessitats bàsiques -.

Les pujades desmesurades dels lloguers ofeguen a la població, però ara ja directament deixen sense possibilitats a aquells que s'insereixen en el món laboral com adults, recordant-nos que són el segon grup amb més risc d'exclusió social.

No és intel·ligent especular amb els preus d'un bé tan bàsic sense el qual els joves no poden començar un projecte de vida a la localitat. És hora de preguntar-se quin cost pagarem en un futur enfront d'aquest mal dany que estem produint actualment, perquè l'únic resultat possible és que la població jove marxi del municipi.

Qui engegarà nous projectes? Qui serà la força del canvi? Volem veure a Sant Cugat créixer o apagar-se?

Envers aquesta situació és necessari que un òrgan regulador intervingui, no simplement perquè ho marca la Constitució a l'article 47 - establint que tothom té dret a un habitatge digne -, si no per la lògica aclaparadora de què una ciutat sense població jove no pot avançar.

És doncs paper de les administracions dur a terme les accions necessàries perquè els joves tinguin un lloc a Sant Cugat i siguin un motor per a la localitat; accions que facin que l'emancipació juvenil deixi de ser una utopia.

MARIAN JIMÉNEZ-PAJARERO, activista de Sant Cugat En Comú Podem