Inicia sessió 
Registra't
Avui vull reivindicar aquesta interdependència i la consciència de la nostra fragilitat com un valor indispensable. Totes les persones necessitem cures d'altres. En algun moment de la nostra vida segur (infantesa, velles, malaltia..), si no sempre. I sense el què el planeta ens proporciona (aliment, aire, aigua, biodiversitat, VIDA!) no anem enlloc.
Part del problema, però, és la manca de consciència d'ésser interdependents i ecodependents que tenim les persones i sobre la qual s’edifica el sistema econòmic i social, apuntalat per tones d'arrogància i cobdícia.
Passada l'apagada, el miratge del contacte amb els veïns i veïnes, dels infants jugant a la plaça, de la desconnexió digital que tant hem celebrat mentre durava, es dilueix com un tarró de sucre.
I trobem poca reflexió al voltant de la bretxa de classe en les conseqüències de l'apagada. Poca empatia per imaginar: si nosaltres vam tenir mínims moments de micro angoixa en no poder-nos comunicar amb els nostres, com deu ser sota el criminal genocidi per la gent de Gaza, per exemple?
I poca capacitat crítica. Distrets amb debats i reflexions superficials de: "Fixa't que bé hem estat unes hores sense mirar pantalles i relacionant-nos de veritat", hem tornat al de sempre: perdem el focus per fer-nos les preguntes que són la llavor de la reflexió, del diàleg, i finalment de propostes transformadores:
Quin model energètic estem bastint? Qui en té el control? Què té valor i a on posem les inversions públiques en aquest sistema energètic? Com ens afecta el seu funcionament i quins impactes té en el planeta? Quines desigualtats genera? Per què permetem la pobresa energètica?
Cal implicar-se, preguntar, informar-se, organitzar-se i demanar explicacions als poders públics i a les empreses que es lucren a costa del benestar de la majoria i del planeta.
I tornem a la consciència de la fragilitat, la interdependència i la eco dependència. Cal reivindicar-les com uns valors sense els quals la pulsió individualista encara seria més gran. La consciència d'ésser dependents i la humilitat necessària per tenir aquesta consciència, ens porta a buscar als altres; a col·laborar en projectes col·lectius i al suport mutu. En definitiva ens allunya de la barbàrie i ens fa més fortes per lluitar per enderrocar un sistema que ens té presoners en un model que fa insostenible la VIDA.
LIDÓN MARTRAT és militant de la CUP Sant Cugat
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.