Amb el somriure la revolta

Lluis Mont

Publicat: el 26/oct/11
Opinió| Columnes

Així es titulava una preciosa cançó d'amor de Lluís Llach. Quan algú vol canviar les coses, ha de mesurar qui te davant. Ghandi, per entendren's, hauria estat assassinat molt abans si en lloc d'enfrontar-se al poder colonial d'Anglaterra s'hagués enfrontat a la URSS o a la Xina.

En tot cas, els catalans que defensem el dret a la República Catalana tenim davant un estat democràtic, més enllà de les seves mancances, i una opinió pública espanyola que creu en les seves institucions, amb limitacions, és clar, però també amb fermesa. També tenim un context europeu molt diferent dels anys 30, on la democràcia i els drets humans s'han imposat amb contundència. Per tant, la nostra lluita no pot ser crispada.

Ací ningú està enviant ningú als camps de concentració. Els partits que defensen la independència sovint cauen en la crispació i la histèria, com a resposta als sectors més neo-fatxes de la opinió espanyola, però caure en aquesta provocació és una imbecil·litat. El nostre camí és el del somriure i la convicció que allò que volem pel nostre país, la llibertat, és l'aspiració normal i raonable de qualsevol nació. Deixem que siguin els altres qui mostrin l'agressivitat i la mala bava, i avancem amb fermesa, amb convicció, però sense agressivitat. Aprenguem de Gandhi.

Ara bé, haurem d'estar disposats a 'passar gana', si cal. És més fàcil la cridòria que la vaga de fam, no? Així que amb el somriure la revolta, i no cal rebentar per dins ningú!

LLUÍS MONT és cardiòleg