Els conillets, la guilla i el Pacte Fiscal


  • Comparteix:

lluis.mont

Lluis Mont


Publicat: el 15/gen/12
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

Les faules serveixen per explicar conceptes aparentment molt complexes, però que, despullats de la parafernàlia corresponent, són d'una simplicitat extrema: la cigala i la formiga, la guineu i el corb, i 'la guineu quan no les pot haver diu que són verdes', que és una de les meves favorites. En fi, ací va una faula, collita pròpia, per enriquir el debat del pacte fiscal!

Hi havia una vegada una família de quatre conillets orfes que vivien en una clariana del bosc. La mare dels conillets, la CATi, l'havia mort feia molts anys una guilla molt dolenta, que és deia Fransisco. Tothom del bosc va condemnar l'assassinat, i varen imposar una llei que prohibia a les guilles matar conills. Els conillets (l'Artur, el més seriós i reflexiu; en Bosch, d'idees clares però considerat eixelebrat; la Carmen, a qui li agradaven les armes i les guilles; i en Xoan, sempre somiant en un món en harmonia amb molta vegetació) varen poder créixer en una època d'abundància de menjar. I les guilles, a contracor, es varen veure obligades a fer-se vegetarianes. El bon rotllo era tal que fins i tot jugaven amb una jove guilla anomenada Alicia, encara que era un pal, perquè sempre els volia jugar en l'idioma de les guilles i a més els feia jugar segons les seves normes, aprofitant que el seu pare, la guilla Mariano, era fort i tenia uns ullals molt grans.

Vet ací, però, que de sobte el menjar va escassejar i aleshores els conillets van començar a patir. I si a la guilla Mariano, que és mes forta que nosaltres, ens fot el menjar, 'no patiu, que el pare és un paio molt 'guais' i si us porteu be i parleu en l'idioma de les guilles, no heu de témer res', deia l'Alicia. En Xoan, penjat com sempre, seguia parlant d'un món en harmonia i amb molta vegetació. La Carmen, com que li agradaven les guilles, no em pregunteu per què, no tenia cap temor. Així que només l'Artur i en Bosch discutien sobre què fer. En Bosch deia que havien de fugir d'amagat, aprofitant la nit, i intentar trobar una altre cau, lluny de la guilla Mariano, i refer la seva vida. L'Artur hi veia molts perills (tot el món és ple de guilles al cap i a la fi), així que confiava en la guilla Mariano, i volia pactar una quantitat de verd suficient per passar l'hivern. Així que com que els altres no varen voler anar amb ell, va anar a veure la guilla Mariano, acompanyat de la seva amiga Alicia per arribar a un pacte. I sabeu què va passar? Que la guilla Mariano es va menjar el conillet Artur. I aquest cop, la resta dels animals del bosc, ja varen entendre que, quan hi ha gana, s'ha de fer el que calgui. Vet ací un gat, vet ací un gos, vet ací un conte que s'ha fos.

LLUÍS MONT és cardiòleg



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.