Sant Medir, Premi Ciutat de Sant Cugat

Jordi Puignero

Publicat: el 5/mar/12
Opinió| Columnes

Aquest cap de setmana ens han coincidit dos esdeveniments de marcat patriotisme local: Sant Medir i els Premis Ciutat de Sant Cugat, que enguany arriben a la seva setena edició amb la vocació d'agrair i premiar totes aquelles persones, entitats i empreses que s'han deixat la pell pel nostre municipi.

En aquest sentit, Sant Medir no només hi va deixar la pell, també hi va deixar la vida. Segons la tradició, Sant Medir era pagès. Vivia en una masia a Sant Cugat. Durant la persecució dels cristians decretada per l'emperador Dioclecià (303-310), el bisbe Sever de Barcelona en assabentar-se de les rigoroses ordres cursades per Roma contra els cristians va decidir marxar de la capital. Amb uns quants cristians més va fugir en direcció Sant Cugat per la rabassada. En passar davant de la masia d'en Medir, el van veure com sembrava faves i el van saludar. El prefecte de l'emperador Dioclecià a la península Ibèrica, en Dacià, va enviar els seus homes a perseguir el bisbe Sever i en passar per davant de la masia de'n Medir van preguntar si havia vist passar el bisbe. En Medir va contestar que sí, que havia passat pel camí mentre sembrava les faves que aleshores collia. Els esbirros van creure que aquell pagès es burlava d'ells o bé que era cristià i que Déu havia obrat en ell el miracle de fer florir i granar les faves en tant poc temps. I ja sigui per un motiu o per l'altre, el van matar. Pel seu martiri, Sant Medir esdevingué el patró de la pagesia catalana.

Desconec si hi ha algun altre santcugatenc patró d'un ofici tan noble i arrelat a la terra com ho és l'ofici de fer de pagès. Només per aquest fet Sant Medir mereixeria ser avui premi Ciutat de Sant Cugat.

JORDI PUIGNERÓ és copresident de CiU