53 Sant Jordis

Lluis Mont

Publicat: el 26/abr/12
Opinió| Columnes

Des que tinc memòria, la diada de Sant Jordi ha estat per a mi el dia més feliç de l'any. Si fa bon dia, l'atmosfera està neta, i es respira un aire primaveral.

Recordo flairar aquest aire a les Rambles d'adolescent, amb les fulles dels plàtans recent sortides i encara amb el verd brillant. Alguns Sant Jordis especials: la primera vegada que vaig regalar una rosa a una enamorada (llavors era casi com un anell de compromís), algun bes robat al llavis. O els Sant Jordis de la transició: de bon matí a la seu del Reagrupament Socialista al carrer de la Canuda per posar una paradeta a les Rambles, manifestació a les Rambles, i el Ball de l'Estatut a Montjuïch.

Ja casat, ens trobàvem quan sortia de l'hospital amb la família a la fruiteria de la meva mare al carrer de Casp. Tots havíem ramblejat i comprat llibres i roses, i ens els regalàvem mentre sopàvem plegats a qualsevol cafeteria. Més endavant, amb els meus fills. Sortint de treballar i anant a corre-cuita cap al centre de Sant Cugat, a triar i remenar, intentant transmetre'ls aquesta emoció especial. I doncs, perquè és tant especial per aquest dia? No ho sabria dir, és potser perquè es una expressió col·lectiva de civilitat, a través d'una nació que reivindica això, civilitat, diàleg, lectura, reflexió, convivència, celebració col·lectiva enfront de l'abús militarista, la submissió, la vexació i negació de la diferència.

Que vinguin el Ribera i la Camacho a explicar-nos que els pobres nens espanyols no són lliures a Catalunya! Justament a explicar-nos què significa lluitar per les llibertats individuals i col·lectives! La mare de Deu! en fi, Sant Jordi és ací per seguir explicant tothom que Catalunya és un país que es vol lliure i que practica la civilitat contra la barbàrie. Per molts Sant Jordis.

LLUÍS MONT és cardiòleg