La feblesa del mascle

Lluís Mont

Publicat: el 17/jun/12
Opinió| Columnes

En temps de canvis ideològics i socials, hi ha d'haver adaptacions i com més canvis i més ràpids, més gent es agafada a contrapeu. Es a dir, no tothom és pot adaptar. Per això, tot el discurs revolucionari cap a un món millor, amaga miríades de misèria i desesperació.

Sempre amaguem els cadàvers dels canvis sota la estora. En el segle XX, a occident, es va produir un canvi social espectacular i majúscul: la igualtat de la dona. Això vol dir, trencar amb un model de dimorfisme sexual i de divisió de tasques, i passar a un model totalment diferent de relació de parella, i del paper de la dona en el món. Aquesta és la gràcia de l'espècie humana, a partir d'un canvi ideològic, pot forçar un canvi genètic. Això no està escrit ni detallat, però és evident que un canvi cultural, vol dir un canvi de comportament, i en el comportament hi ha un canvi educatiu, però també genètic. La majoria d'homes necessiten tenir un paper dominant en la parella. Tenir una parella que tingui menys aspiracions socials i laborals, i que actuï com un suport a la carrera de l'home. Malgrat tota la ideologia, aquest és encara el model dominant a la societat. A un home li costa viure al costat d' algú que es consideri el seu igual, que no li expressi una certa submissió, encara que sigui amb la comunicació no verbal: qui porta el cotxe, qui controla el comandament de la televisió, etc. Allò que col·loquialment i en una expressió masclista se'n diu portar els pantalons. Tampoc a les dones els agrada un home que estigui situat laboralment i socialment en una posició més baixa del ranking. Així doncs, com espècie hem definit un nou camí ideològic: el de la igualtat de gènere. Ara falta la evolució genètica que ens hi porti. La primera llei de la relació de parella en els primats be donada per la diferència de grandària: en els goril·les, el mascle dominant és el doble de gran que la femella. En els bonobos, que viuen en règim de matriarcat, la grandària de mascle i femella és més semblant. Els humans a mig camí. Ara les dones s'haurien de preguntar si els agraden els mascles grans i dominants, o petits i igualitaris. Són les dones amb la seva elecció de parella les que escriuran el futur genètic de la espècie (de moment).

LLUÍS MONT és cardiòleg