Parlem de vacances

Maria Sansa

Publicat: el 19/jul/12
Opinió| Columnes

Com canvien els temps! Des de fa no massa anys, sembla que tothom té l'obligació d'anar de vacances, com més lluny millor. I crec que afortunadament, gràcies a moltes lluites, s'ha aconseguit que tothom tingui dret a fer vacances, que no és el mateix.

Fins als voltants de l'any 1925 els catalans benestants feien vacances prop de la ciutat on vivien, i feien platja o bé muntanya, d'acord amb les seves preferències, i s'acostumava a cercar llocs on s'hi pogués arribar en tren: Mataró, Sant Cugat, Puigcerdà...

Sant Cugat, en tot el seu terme, va reconvertir les seves vinyes, atacades per la fil·loxera, en senyorials cases d'estiueig, les mateixes cases que després dels anys 70, és varen convertir en primeres residencies, sobretot dels ciutadans de l'àrea metropolitana.

Gràcies al desenvolupament de l'automòbil i que ens anaven tornant a tots més benestants va canviar el model de fer les vacances fins arribar al model actual. És necessari mantenir segones o terceres residències molts cops habitades 15 dies a l'any? És quasi obligatori fer 15 dies de viatges atabalants? La nostra economia es pot permetre aquestes despeses?

És possible que l'actual crisi econòmica, ens deixi al descobert una crisi molt pitjor, la crisi ètica, la crisi moral, en definitiva, la crisi de valors.

Potser caldria començar a pensar en transformar un model que sembla haver arribat al seu final.

MARIA SANSA és exregidora