Com si no hi fos

Blai Blanquer

Publicat: el 27/gen/13
Opinió| Columnes

Un poeta francès anàrquic, famós cantautor i guionista de cine parodiava així el relat del Gènesi: 'I Déu, sorprenent Adam i Eva, els digué: 'Aneu fent, si us plau. No us preocupeu per mi. Feu com si no hi fos''.

Amb aquesta sortida sarcàstica l'autor embolcallava una situació real que viuen moltes persones. Actualment són pocs els que perden el temps atacant Déu per foragitar-lo de la història o de la vida personal. Simplement se l'ignora, se l'abandona a la banda de fora de la porta del pis de l'existència. 'Feu com si no hi fos' sembla que és el paper que actualment se li atribueix. Que no interfereixi en el nostres afers, que pugi ben amunt del cel i ens deixi lliures sense engavanyar-nos amb la seva presència.

Ja ha passat l'època de deliberar sobre la mort de Déu. Aquest tema avui no interessa, no inquieta, no necessita arguments. Estem malalts d'indiferència, una pandèmia que a partir de Déu, s'escampa a tots els valors i deixa l'home en la il·lusòria llibertat de fer el que li doni la gana sense autocrítica. El resultat és la grisor social i el caos moral. Malgrat tot, en el secret apunta una nàusea i una insatisfacció que pot arribar a ser el primer graó del retorn a Déu i a l'autenticitat de l'existència.

BLAI BLANQUER és rector de la Parròquia de Sant Pere d'Octavià