És inevitable la política d'austeritat?

Maria Sansa

Publicat: el 11/abr/13
Opinió| Columnes

En general, no crec que la majoria de la població hagi viscut per sobre de les seves possibilitats, ni que les despeses públiques, excepte algunes de força conegudes, fossin indispensables.

Hi ha un estudi fet per Tax Justice Network que demostra que la riquesa financera privada que s'amaga al fisc pot ser d'entre 21 i 32 bilions de dòlars, és a dir, més o menys el doble del PIB dels EE.UU. Ben segur que si aquest estudi es fes a Europa no hi hauria gaires diferències. La meitat d'aquesta quantitat està entre els 50 bancs més importants del món.

Els autors d'aquesta investigació mantenen que hi ha una relació directa entre el volum d'evasió fiscal i l'augment de l'endeutament públic i privat. Si els impostos evadits s'haguessin invertit en treball, infraestructures, salut, educació o investigació, no caldria fer una política d'austeritat, com ens volen fer veure totes les forces polítiques de dretes d'Europa.

Fins a quin punt, les forces polítiques i econòmiques fan el que poden per acabar amb aquest fet? O bé estan implicades en negar-ho o encara pitjor retallen i deterioren el sectors públics, amb la finalitat de crear nous espais de negoci en el sector privat.

I finalment no puc deixar de recuperar dues frases del finat José Luís Sampedro, amb les que em sento totalment identificada: 'Somos naturaleza. Poner el dinero como bien supremo nos condena a la catàstrofe'. 'Hay dos tipos de economistas, los que trabajan para hacer mas ricos a los ricos, y los que trabajamos para hacer menos pobres a los pobres'.

MARIA SANSA és exregidora