Democràcia

Miquel Herrada

Publicat: el 24/ago/13
Opinió| Columnes

El procés polític obert a Catalunya arran de la visualització d'una majoria sobiranista que aposta per sotmetre a referèndum -o consulta- la creació d'un nou estat europeu és apassionant, sobretot si ens sabem abstraure de la cridòria i els exabruptes.

En la meva opinió, més enllà de les picabaralles de curta volada, la qüestió que es planteja aquí és d'una fondària notable: què ha de tenir prioritat, la legitimitat democràtica o la legalitat constitucional? Quan les dues encaixen, no hi ha discussió. Però tot sembla indicar que no és el cas, i d'aquest desencaix en surt una pregunta que no es pot liquidar amb respostes superficials (el referèndum és il·legal) o tautològiques (no es pot cometre una il·legalitat perquè la legalitat no ho permet).

Si l'arquitectura constitucional espanyola és un obstacle per a la realització de la voluntat majoritària, i democràticament canalitzada, de la ciutadania de Catalunya (o de qualsevol altra nació), és evident que el problema el té l'ordenament jurídic i no pas la voluntat popular. Les lleis han de perseguir la protecció de les llibertats i drets fonamentals de les persones, no a l'inrevès.

La discussió sobre el marc legal del referèndum d'independència de Catalunya hauria de ser instrumental, i no l'objecte central del debat públic sobre aquesta qüestió. Lamentablement, però, sembla que Espanya no té el grau de qualitat democràtica de la Gran Bretanya i discussions com aquesta encara no estan superades.

MIQUEL HERRADA és periodista i director de Cugat.cat


Columna publicada originalment el 16 d'octubre de 2012