Primavera

Maria Sansa

Publicat: el 1/mai/14
Opinió| Columnes

Temps de flors, de jocs florals, de poesia, del joc de les paraules, del sentit figurat... En aquest país el mot Ítaca per a molts refereix de marxar, però cap on volem anar?

De fet, quan tornem a llegir la poesia d'en Konstandinos Kavafis, cosa que us recomano, tota la seva obra és una denúuncia de la societat del seu temps: tancada, conservadora, inculta, que no té la capacitat d'entendre diferències culturals, religioses, sexuals; que per no perdre els seus privilegis, una petita minoria ens porta a una gran guerra. L'any 1911 escriu, entre d'altres poemes, 'El déu abandona Antoni' i 'Ítaca'. Aquest últim sempre em fa pensar en el que Salvador Espriu escriu uns anys més tard, 'Assaig de càntic en el temple'. M'agrada recordar al menys el primer i últim versicul d'Ítaca...

'Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixença'

I acaba dient...

'És preferible que duri molts anys
i que ja siguis vell quan fondegis a l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fen el camí,
sense esperar que t'hagi de dar riqueses Ítaca.'

En fi, gaudiu del temps de primavera!

MARIA SANSA és exregidora