Considero una molt mala notícia l'anunci de desaparició del 'Diari de Sant Cugat'. Em sap molt de greu pensar que si no es produeix un petit miracle, aquest mitjà, que en realitat és un setmanari, publicarà el seu darrer número el 8 de gener. És a dir, que li queda només un mes de vida. I això després d'un quart de segle d'existència, una existència atzarosa, amb etapes diverses -recordem que inicialment es deia 'Els Quatre Cantons'- i amb moments econòmicament difícils que per sort es van poder superar. Ara, però, sembla que va de debò.
Diguem-ho clar: no ens podem permetre que el 'Diari de Sant Cugat' desaparegui. Ja sé que els seus continguts s’integraran al 'Tot Sant Cugat'. Però no és pas el mateix. El Diari és un dels elements distintius de Sant Cugat, un element diferencial de prestigi d’aquest municipi -només cal donar un cop d’ull a les poblacions veïnes per adonar-se’n-, i una mostra del tot reeixida d’eficiència i professionalitat periodística. Sense anar més lluny, els brillants i documentadíssims reportatges de vuit o deu pàgines dedicats a la recollida d’aliments, a les biblioteques locals, a la història del Monestir, als gossos abandonats, a la cuina internacional, a les feines de nit, a la hipotètica independència de Valldoreix o als santcugatencs escampats arreu del món, em semblen d’un nivell periodístic molt elevat. Vull dir que el nostre municipi pot sentir-se orgullós de tenir un mitjà en paper com el' Diari de Sant Cugat' i hauria de fer el possible per trobar la fórmula que n’eviti la desaparició. De la mateixa manera que la cultura és una estructura vital d’Estat, un mitjà com el 'Diari de Sant Cugat' és una estructura periodística irrenunciable del nostre municipi. Si us plau, no la perdem.
VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista
www.victoralexandre.cat
@valex_cat