El govern espanyol no reconeix com a víctima de l’atemptat de Barcelona Adriana Martín, filla i germana de les dues santcugatenques que van resultar ferides en l’atac. Això ha comunicat l’assessor de la Unitat d’Atenció i Valoració a Afectats per Terrorisme (UAVAT) i víctima de l’atemptat d’Hipercor,
Segons la llei espanyola 32/1999 de solidaritat amb les víctimes del terrorisme, les persones reconegudes com a víctimes poden optar a personar-se com a acusació contra els presumptes autors de l’acció, tenen dret a indemnització i a una ajuda psicològica durant el primer any. És el cas de les dues santcugatenques, mare i filla, que van ser atropellades a la Rambla; però no el d’Adriana Martín, filla i germana de les afectades, pel fet de no ser presencialment al lloc dels fets. Per aquest motiu el cas d’aquesta familiar de primer grau és paradigmàtic, segons l’assessor de la Unitat d’Atenció i Valoració a Afectats per Terrorisme (UAVAT), Robert Manrique.
Robert Manrique
Casos puntuals com el d’aquesta santcugatenca els recorda Manrique en atemptats com el d’Hipercor, quan el govern tampoc no va reconèixer com a víctima un matrimoni que va perdre els dos fills per ser en un altre indret en el moment de l’explosió. Per Manrique són situacions inconcebibles que requereixen menys ‘legalismes’ i més ‘humanitat’. L’assessor de la UAVAT, que ha atès l’Adriana aquests últims mesos, narra la situació d’estrès que va viure la santcugatenca fins que no va localitzar la seva família.
Robert Manrique
La UAVAT i algunes víctimes han ofert aquest dijous una roda de premsa multitudinària en què han demanat que no s’usi ‘el dolor aliè’ amb finalitats partidistes.
