“Era el palau de la informació i encara ho és”. Així de contundent és Javier Llorente, el quiosquer de la Rambla de Celler i segona generació al capdavant d’aquest establiment tan conegut del centre de Sant Cugat, al qual recentment l’escriptor i periodista Víctor Alexandre dedicava
Quan el quiosc va obrir portes, Javier tenia 12 anys. En aquell primer moment, explica, mentre no els arribava la premsa, la família va decidir posar-hi a la venda llibres i articles que hi tenien a casa. “Llavors obríem tots els dies: dissabtes, diumenges o festius”, relata Javier. De fet, es tracta d’un ofici sacrificat i que requereix que sempre hi hagi algú de cara al públic. Això va impulsar Naraian a incorporar-se al negoci: “Se’m necessitava més aquí del que estava aportant a fora, a una multinacional”. 
Foto: Cugat Mèdia
Ara bé, l’esforç mereix la pena. “S’agraeix molt com la gent estima” el quiosc, relata Javier, que agraeix la fidelitat de la seva clientela. De fet, el paper d’aquest punt de venda es va intensificar arran del confinament per fer front a la pandèmia. “Molta gent m’ha agraït que estigués aquí, ja que era l’única persona amb qui podien parlar”, explica.
Malgrat l’esforç i el suport de la ciutadania, tant Javier com Naraian no són optimistes quant al futur del quiosc de la Rambla del Celler. “No crec que això continui”, alerta Javier, que fa responsable a les editorials d’una deixadesa per garantir la qualitat del servei. En particular, assenyala els editors de premsa: “Si cada dia arriba tard, la gent que passa al matí no torna, no agafa el diari després, i durant el dia mira la informació a Internet i perd el costum de comprar el diari”. Amb tot plegat, Naraian creu que té “complicat” jubilar-se al capdavant del quiosc. 
Foto: Cugat Mèdia
