Els
Aquesta darrera intervenció arqueològica ha consistit en un petit rebaix perimetral intramurs per valorar el tractament del terreny, així com l’excavació de diversos sondeigs per tal de recollir més dades sobre les muralles i analitzar el potencial arqueològic del sector. Com avançàvem, els resultats confirmen que els fonaments i la base del tram de llevant de la muralla actual data del segle XIV. Es confirma també l’existència d’edificacions d’aquesta mateixa època a tocar de la bestorre nord i central. Els nivells d’ús d’aquest moment es troben a 3 metres per sota de l’actual nivell de circulació. Pel que s’ha pogut saber, al segle XVI es va reconstruir la muralla del segle XIV, caiguda en molts trams, i es va reordenar l’espai interior per regularitzar l’entorn, ja que tenia un fort desnivell. També es va omplir de terres aquest sector, creant una terrassa amb dues plataformes a diferent cota. Al segle XVIII, la part inferior de les torres van ser reaprofitades com a cisternes d’aigua per regar els horts del Monestir existents fora muralla. S’han documentat diverses canalitzacions, dipòsits i sifons vinculats a aquest nou ús. El cap de l’SPAL i director de l’obra, José Luis Sanz, ha explicat, durant una visita al recinte per part dels mitjans, que en el context de la restauració de la muralla, “era imprescindible arribar fins als seus fonaments”. Per la seva banda, el director de la intervenció arqueològica, Pere Lluís Artigues, ha posat èmfasi en el fet que s’hagin pogut “confirmar hipòtesis”, així com haver obtingut dades “que donen una nova visió d’aquesta àrea del Monestir”.

