La restauració de la muralla de llevant del Monestir confirma que es va construir al segle XIV i es va remodelar al XVI

Els treballs de restauració de la muralla de llevant del Monestir de Sant Cugat han confirmat que la fonamentació i la base d’aquesta construcció és originària del segle XIV i que, dos segles més tard es va remodelar. Els treballs inclouen la restauració de les tres torres i els trams de muralla de la part de llevant. A més, amb aquests treballs s’ha confirmat l’alt potencial arqueològic d’aquest sector i l’interès a prosseguir la recerca arqueològica en el futur. El pressupost total de les obres, que haurien d’acabar a finals d’any, és de 450.000 euros i van a càrrec del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona.

Aquesta darrera intervenció arqueològica ha consistit en un petit rebaix perimetral intramurs per valorar el tractament del terreny, així com l’excavació de diversos sondeigs per tal de recollir més dades sobre les muralles i analitzar el potencial arqueològic del sector. Com avançàvem, els resultats confirmen que els fonaments i la base del tram de llevant de la muralla actual data del segle XIV. Es confirma també l’existència d’edificacions d’aquesta mateixa època a tocar de la bestorre nord i central. Els nivells d’ús d’aquest moment es troben a 3 metres per sota de l’actual nivell de circulació. Pel que s’ha pogut saber, al segle XVI es va reconstruir la muralla del segle XIV, caiguda en molts trams, i es va reordenar l’espai interior per regularitzar l’entorn, ja que tenia un fort desnivell. També es va omplir de terres aquest sector, creant una terrassa amb dues plataformes a diferent cota. Al segle XVIII, la part inferior de les torres van ser reaprofitades com a cisternes d’aigua per regar els horts del Monestir existents fora muralla. S’han documentat diverses canalitzacions, dipòsits i sifons vinculats a aquest nou ús. El cap de l’SPAL i director de l’obra, José Luis Sanz, ha explicat, durant una visita al recinte per part dels mitjans, que en el context de la restauració de la muralla, “era imprescindible arribar fins als seus fonaments”. Per la seva banda, el director de la intervenció arqueològica, Pere Lluís Artigues, ha posat èmfasi en el fet que s’hagin pogut “confirmar hipòtesis”, així com haver obtingut dades “que donen una nova visió d’aquesta àrea del Monestir”.