Els que estem ja a la cinquantena, el passat ple municipal del dia 16 ens va tornar a dur els records i la grisor dels temps del tardofranquisme, en què es prohibien actes polítics i més concretament concerts de Lluís Llach. Però en aquest cas no fou ‘el gobernador civil de la provincia’ qui aixecà el dit inquisitorial. Lamentablement, en aquesta ocasió, qui aixecà el dit foren tots els regidors de CiU, amb el sempre ben rebut suport en aquestes qüestions del PP i de l’ex-PP Sr. Vázquez Dodero. L’equip de govern negava la cessió del pavelló municipal per a celebrar l’acte final de campanya de la consulta popular del 13-D, en el qual ha de participar, entre d’altres, Lluís Llach, precisament.
És ben cert allò de ‘Déu els cria i ells s’ajunten’. Perquè, de la mateixa manera que José María Aznar afirmava que parlava català en la intimitat, en aquesta mateixa intimitat i a micròfon tancat, la quasi totalitat de regidors de CiU es confessen independentistes. Què dic? Independentistes, no: molt independentistes! Fins i tot, algun arriba al límit de l’audàcia a l’assistir en primera fila a una conferència d’en Carretero. Però ai las!! Quan es tracta de comprometre’s i adquirir un mínim de risc, dels 14 regidors de CiU que van votar a favor de donar suport a la consulta només dos s’han adherit de forma personal a la Plataforma Santcugatenca per l’Autodeterminació. I, evidentment, d’anar a les assemblees que són obertes a tothom per dir-hi la seva i col·laborar: ni rastre. No val excusar-se en un informe jurídic fet ex profeso per tal que digui allò que convenia dir. Per la nostra part en varem presentar un altre d’urgència elaborat, a instàncies de la plataforma, pel prestigiós jurista Josep Cruanyes, que desmentia fil per randa l’informe oficial. Però està clar que no volien arguments ni debat. Com tantes d’altres, ha estat una decisió de CiU de conveniència, de tacticisme de partit, de sumes i restes de vots, d’autocensura i d’arronsada de melic. RAÜL GRANGÉ és portaveu municipal d’ERC
