Els genolls, les espatlles, les esquenes i els turmells que veiem pel carrer, existeixen de debò? Tenim constància que les persones que ens envolten tenen vida pròpia o potser és que són autòmats que respiren a través de brànquies de plàstic?.
La senyora que ens ven el pa, el jove gras que fuma rere el taulell de la peixateria, el policia que parla pel mòbil mentre els lladres li prenen la bossa a una iaia, tots ells, són humans? I les paraules amb què ens comuniquem, són reals? On som? Què ens està passant? Fa massa calor. Les preguntes se’ns amunteguen i creiem que tenim dret a rebre una resposta. Senyor alcalde, digui’ns-ho vostè, si li plau, digui’ns si els carrers del nostre poble són o no el laberint d’un malson produït per una digestió apressada d’escamarlans amb all i oli. Reclamem que les autoritats competents ens manifestin el seu parer sobre la incontinència amb què suem. Volem que les intel·lectuals es pronunciïn sobre la necessitat de portar sandàlies sense mitjons i que els acadèmics facin un dictamen definitiu a propòsit de la tendència a depilar-se les aixelles. És estiu i estem desemparats. DANIEL GAMPER Professor de filosofia de la UAB
