En defensa pròpia i en defensa dels altres, com a teràpia o com a plaer de la ironia, somriure.
Riure per no plorar o per plorar de riure, per contagiar o per contagi, i per morir o per viure. Per la bellesa evident i l’oculta, somriure. I riure com a pregunta i com a resposta, el final i l’inici del camí, i davant de la vida i de la mort. Com a picarols del cor o com a Sol de l’esperança, riure. I somriure com a mort de la mort, abans que arribi la por, després d’arribar el dolor i després de l’amor, i sense motius, sense vergonya, sol o amb companyia, riure. I somriure mirant el passat, vivint el present i esbrinant el futur. I pedagògicament, eloqüentment, tranquil·lament i evidentment, riure. I somriure de tant prohibir, mal vist, criticat i jutjat i de la misèria dels altres per primera vegada i després de tant de temps, riure. I somriure de mi mateix amb tu, en el comiat, després del petó i de l’oblit. El riure, la distància més curta entre dos éssers humans. PACO MINUESA Il.lustrador
