Charo González ha devorat més de 3.000 llibres al llarg de la seva vida, molts d’ells de novel·la negra. Ara, ha estat protagonista d’una d’aquestes històries de misteri com a participant del programa ‘Traitors España‘ (Atresmedia, 2025). I, juntament amb el també català Juan Ferrer, ha guanyat el concurs; ambdós han compartit un premi de 50.000 euros.
‘Traitors’ és un reality que emula el clàssic joc conegut com ‘El llop‘ o ‘El poble dorm‘ en el qual, durant una setmana, 18 persones han de lluitar per arribar a la final; alguns d’ells, però, són traïdors que tenen la capacitat d’eliminar un fidel cada nit. El programa es pot veure en streaming a la plataforma Atresplayer.
Charo, veïna de Sitges, és assessora fiscal de professió, però també és prescriptora de llibres a Youtube, dinamitza un club de lectura a la Biblioteca de Volpelleres – Miquel Batllori i col·labora al programa de Ràdio Sant Cugat ‘Lletres i música‘, que presenta Mari Carmen Sinti. Cugat Mèdia ha conversat amb ella sobre el seu pas i triomf per ‘Traitors’.
Em puc refiar de tu?
Sí!
De fet, ets fidel, i la guanyadora de ‘Traitors’.
Soc una de les guanyadores; perquè guanyin els fidels hem de guanyar almenys dos.
I els dos sous catalans!
Sí! També el meu company Juan Ferrer, de Deltebre. I el presentador del programa també és català, Juanra Bonet; i la productora, Gestmusic, també és catalana. Ha estat un programa molt nostrat!
Ets tota una experta en literatura. Quants llibres has llegit?
Vaig calcular que al voltant d’uns 3.000 en tota la meva vida. Vaig començar a llegir de joveneta i ara en tinc 63. Porto 50 llegint novel·la negra!
I això t’ha servit d’alguna cosa per participar a ‘Traitors’?
Per res! Una cosa és llegir i l’altra estar immers en aquest programa, en el que estàs les 24 hores del dia amb un munt de persones que no coneixes de res i que no saps com són les seves dinàmiques. I et puc assegurar que ets capaç de creure qualsevol cosa. Nosaltres arribàvem a sospitar de la gent per la manera com agafaven una forquilla, o si esmorzaven un cafè amb llet en lloc d’un cafè! Ha estat una cosa molt, molt, molt boja.
Ho dius amb molta intensitat! Què tal l’experiència?
Molt bona! M’ho he passat superbé! He fet coses que no pensava que seria capaç de fer, sobretot a nivell físic, ja que al programa hi ha proves físiques i, després, la convivència. Jo era la concursant més gran i pensava que no seria capaç de fer segons quines coses, perquè soc incapaç ni de córrer per agafar l’autobús! He saltat, he corregut, he fet la croqueta per terra, m’he arrossegat… Tot això m’ha fet sentir molt viva, molt jove i molt capaç de fer qualsevol cosa.
T’imaginaves guanyar?
No, no, no! En cap moment vaig prendre consciència que podria guanyar. A la taula final, veureu que estic mirant cap a dalt, pensant: “Què faig jo aquí?”. He estat una concursant una mica atípica. I en aquell moment, tot el que no havia enganxat durant el programa va encaixar.
Com va anar la gravació del programa?
Vam estar al Monasterio de Piedra (Calataiud, Aragó) 12 dies, però la gravació va ser de vuit dies. La producció ha estat increïble. Ens tapaven els ulls, no vèiem res, no podíem sentir res; ens deixaven en una habitació i estaven tancats, coent les idees.
Cada nit, abans de dormir, els concursants havíeu d’expulsar algú, intentant encertar qui eren els traïdors. I després, els traïdors es reunien i decidien un assassinat, que es comunica passant una carta per sota de la porta de l’habitació del fidel triat. Com es vivia?
Jo puc dir-te que només va haver-hi una nit que no vaig dormir, però la resta vaig dormir perfectament. Perfectament perquè el premi ja el tenia, que era haver pogut participar en això.
Tenies alguna estratègia per intentar guanyar?
Cap, cap, cap, cap! De fet, en la meva vida no tinc estratègia. Em deixo anar molt pel moment, pel que sento, pel que m’envolta. Soc molt intuïtiva i creativa. I de vegades encerto, però la majoria de vegades no! Em deixo portar per aquesta intuïció i per l’estómac.
Haureu vist que no he estat en grupets per decidir contra qui anem. He votat el que he volgut i no he format part de cap ramat. Jo deia que soc una cabra, que pujo a la meva pedra i miro el que fan les ovelles. Baixo, menjo quatre herbetes i torno a pujar.
El tema del ramat no m’ha agradat. Aquest és un concurs on has de ser capaç de crear aliances i estratègies amb altres concursants, però jo no ho he fet. Per això ha estat una sorpresa com he arribat al final.
No has creat aliances, cert, però sí una enemistat. Que s’entengui: una enemistat dins de la dinàmica del programa! A veure: què us passava a tu i a Marhya?
Ja ho vaig dir al programa: érem dues princeses en un castell. I tothom sap que en un castell només pot haver-hi una, de princesa. I xocàvem molt!
Ella és escriptora, una persona que parlava moltíssim a les taules rodones. Més enllà del que es veia al programa, abans del seu discurs final, potser parlava durant 10 minuts amb teories que tots podíem ser sospitosos. I això em posava molt nerviosa!
Va haver-hi un moment que va començar a acusar-me per una sèrie de coses que no tenien cap mena de sentit, com que jo entrava la primera a esmorzar, que m’havien pujat la primera a un cotxe de cavalls… I a veure, jo li deia que no tenia decisió sobre allò.
Tot allò em va crear moltes sospites. I de sobte, després de dos dies nominant-me, em va deixar de nominar! I allò em va fer creure que era més sospitosa. Per això en un moment vaig dir: “Això ho he de matar d’alguna manera! Si us plau, que s’emportin aquesta senyora d’aquí perquè jo ja no puc més!”
Crec que a bona part del públic ens passava que pensàvem: “Com pot ser que no vegin qui són els traïdors?”
És que des de dins no es veu! Érem 18 persones que no estem juntes tota l’estona. Imagineu-vos una taula de Nadal: si estàs a un cantó de la taula, no saps què està parlant la teva àvia amb la tieta que està a l’altra banda. Això és ‘Traitors’!
I és clar, érem 16 fidels i dos traïdors. Per estadística, havíem de treure molts fidels de sobre.
Al final del programa vas dir: “M’alegra moltíssim que la gent vegi com soc”. A què et referies?
La imatge que he donat és potser d’una persona esquerpa, per no ajuntar-me amb la resta. I soc una persona molt sociable! Em va agradar molt que veiessin que soc una persona molt fidel amb les meves conviccions. Soc incapaç d’enganyar, de trair!
Per mi, la lleialtat és un valor bàsic amb les persones. I el fet que Juan, que de fet és el guanyador moral d’aquest concurs, m’hagués triat… Va creure en mi i per mi això va ser molt important.
El vas mirar als ulls i li vas dir que eres fidel.
El podia haver-me cregut o no. I em va creure! Em va agradar molt.
Repetiries l’experiència?
Immediatament! Jo ara pagaria diners per tornar a fer-ho. Del programa m’emporto 17 persones totalment diferents, d’edats diferents, amb pensaments diferents. Me’ls portaria a tots a una illa i crec que podríem crear un resort!
Doncs que prengui nota Atresmedia!
I tant!
