Ciclistes i vianants

-->
Enllaç copiat al clipboard
06/08/09 a les 18:13h
 |  2 minuts de lectura
Secció: Opinió

La bicicleta esdevé una opció ecològica en una època en què cal reduir les emissions de CO2 i els preus dels combustibles més aviat se situen pels núvols.

Escolta-ho

Diuen que el Vallès és un territori ideal per circular amb aquesta màquina i Sant Cugat n’és un bon exemple. La setmana de la mobilitat ha estat un bon pretext per a fomentar-ne l’ús, amb una curiosa experiència de lloguer al mig de la plaça d’Octavià. És clar, però, que encara cal polir el carril bici existent, fent que enllacin correctament els seus diferents trams i evitant que alguns acabin en un no-res desconcertant. Tanmateix, el gran problema és determinar com s’ordena el seu trànsit en les àrees de vianants, per ara orfes de bandes de circulació segregades, però no pas de ciclistes que passen com poden, esquivant als transeünts. Potser es podria començar distingint entre aquells carrers que són específicament de vianants, és a dir, de gent que va a peu, que per això tenim dues cames, i aquells altres de trànsit pacificat. No és el mateix el carrer de Sabadell, posem pel cas, que l’eix Santiago Rusiñol – Santa Maria – Valldoreix. Qualsevol que hagi vist les aglomeracions humanes que es produeixen en aquest darrer els divendres a la tarda i els caps de setmana, entendrà que, almenys en certes hores i dies, cal una exclusivitat de caminants, que foragita l’ús bicicleta per simples raons de seguretat d’uns i altres. D’altra banda es poden traçar rutes alternatives que tampoc allarguen els trajectes. Si el que es tracta és anar des del monestir fins l’estació, es pot passar pel carrer Sant Medir, rambla de Celler, Sant Bonaventura, Roselló i Lluís Companys, sense cap necessitat de fer una gimcana amb obstacles humans. La bicicleta, amb el seu motor a sang, no deixa de ser una màquina i en cas de col·lisió, la part més feble és sempre la persona que va a peu. Així, doncs, benvinguts els carrils bici, però seguirem reivindicant espais exclusius pels que optem per la forma més natural de desplaçar-se: caminar. DOMÈNEC MIQUEL és historiador (columna publicada el 2/10/08)