El Casal Popular La Guitza recupera l'esperit rebel i tendre d'Ovidi Montllor
Núria Cadenes és redactora de la revista 'El Temps'
CulturaPublicat el 21/abr/04 per Miquel Herrada
Ovidi Montllor era un esperit rebel, lluitador i ferm, però alhora era tendre i esperançat. Així ha definit al cantant valencià, mort fa 9 anys, l'escriptora Núria Cadenes, autora d'una biografia titulada 'L'Ovidi'. Cadenes ha participat al quart acte de les jornades socioculturals que organitza el Casal Popular La Guitza, titulades 'Els Països Catalans prenem la paraula'.
L'escriptora i militant independentista Núria Cadenes ha fet un repàs a la vida d'Ovidi Montllor, des dels seus orígens humils a Alcoi fins als seus anys de màxima activitat creativa, als 70, com a cantant, actor i lluitador per les llibertats. Cadenes ha subratllat que la sensibilitat d'esquerres de Montllor i el seu compromís a favor dels oprimits no són fruit de la casualitat ni d'una decisió conscient, sinó dels seus orígens. Montllor no va amagar mai la seva militància comunista, el seu compromís amb la classe obrera, i sempre tenia ben present que havia nascut al bàndol dels vençuts.
Núria Cadenes
És fill d'una família humil, del bàndol dels vençuts per la guerra. Sempre va admirar amb orgull els seus pares.
L'orgull que sempre va sentir Ovidi Montllor per les seves arrels el va portar a aprendre de forma autodidacta la llengua catalana, en els anys més durs de la repressió franquista. I també el va empényer, més tard, a recuperar els textos dels escriptors i poetes catalans, per transformar-los en cançons i regalar-los al públic que assistia als seus recitals durant els anys 60 i 70. Montllor no va perdre mai la seva 'mala llet', la fermesa amb la qual va defensar les seves idees. Però els seus textos destil·len, també, tendresa i esperança. Núria Cadenes.
Núria Cadenes
Totes les canços de l'Ovidi tenen un missatge d'esperança, des de les més tristes fins les més compromeses.
L'escriptora Núria Cadenes, que es defineix com una 'fan incondicional d'Ovidi Montllor', ha destacat la vigència i la necessitat de la figura del cantant d'Alcoi, i ha defensat la seva obra. Una obra que, assegura, ha estat deliberadament oblidada per les institucions d'ençà de la transició.