'Panorama des del Pont' ofereix al Teatre-Auditori un relat polièdric sobre la traïció

Un moment de l'espectacle

Cultura

Publicat el 30/abr/16 per Maria Cusó

El muntatge 'Panorama des del pont' ha demostrat aquest divendres al Teatre-Auditori que hi ha molts detonants que poden dur algú a trair un altre i que les conseqüències d'aquest acte poden ser devastadores. Eduard Fernández ha donat vida a un Eddie Carbone ple de matisos en una de les obres més representatives d'Arthur Miller. L'amor, les passions ocultes, la immigració i la gelosia són alguns dels temes universals que tracta aquest muntatge que ha fet les delícies del públic santcugatenc.


MIRA-HO A CUGAT TV

Quan Arthur Miller va escriure 'Panorama des del pont' el 1955, el seu íntim amic Elia Kazan l'acabava de delatar al comitè d'activitats antiamericanes durant la caça de bruixes del senador McCarthy. Una traïció que va donar fruits literaris en els dos amics i que, com explica l'actor Eduard Fernández, impregna de sentit tot el muntatge.

Eduard Fernández

L'Elia Kazan va delatar l'Arthur Miller per comunista. La història maca d'amistat és que tant un com l'altre van escriure una història sobre una delació, sobre per què delatar un altre.

Your browser doesn’t support HTML5 audio



L'acció se situa a la dècada dels 50 a Brooklyn, enmig d'una Nova York convulsa on la immigració il·legal és un dels principals problemes de la ciutat. En aquest marc urbà té lloc una tragèdia grega on els protagonistes són personatges quotidians. L'estibador d'origen italià Eddie Carbone, interpretat per Fernández, viu amb la seva dona i una neboda que van acollir fa anys i que és la principal il·lusió de Carbone. Tot es veu truncat quan arriben uns parents joves a viure amb ells i un comença a festejar la jove Catherine. Aquest fet serà el detonant que farà trontollar tota la família, especialment l'Eddie. La relació entre el tiet i la neboda, com explica Fernández, explora límits insospitats de l'amor.

Eduard Fernández

Aquesta alegria que l'Eddie té amb la seva neboda, alhora està tenyida d'algun color estrany. En el text, però, en cap moment està escrit que hi hagi un desig sexual.

Your browser doesn’t support HTML5 audio



El francés Georges Lavaudant dirigeix amb precisió aquesta peça amb un repartiment de luxe que també ha comptat amb la presència de Jordi Martínez, Mercè Pons i Marina Salas. El públic santcugatenc ha viatjat de la mà de tots ells en un muntatge on la tensió i el ritme han anat en un 'in crescendo'.