Mario Gas i Núria Espert porten al teatre la novel·la 'La isla del aire' del santcugatenc Alejandro Palomas

El Teatre Romea produeix i acull l'estrena de l'adaptació, amb Vicky Peña, Miranda Gas i Teresa Vallicrosa a l'elenc

Núria Espert, davant del cartell de 'La isla del Aire', a les portes del Teatre Romea / Foto: ACN

Cultura

Publicat el 24/mar/23 per Acn

Mario Gas estrena la setmana vinent al Teatre Romea la primera adaptació de la novel·la del santcugatenc Alejandro Palomas 'La isla del aire' (2005), primera part de la trilogia 'El tiempo que nos une'. Núria Espert capitaneja el repartiment femení de l'obra, que narra les peripècies d'una família de cinc dones a l'illa de Menorca, guiades per la vella Mencía. L'acompanyen Vicky Peña, Miranda Gas, Teresa Vallicosa i Candela Serrat en aquesta història en femení sobre el dol, la família i els secrets que separen els individus. Núria Espert ha vaticinat que l'adaptació del text aconseguirà traspassar la distància entre l'escenari i el públic, malgrat la seva cruesa i, en part, gràcies a un humor subjacent que fa 'suportable' el dolor i la tragèdia.

L'última vegada que Núria Espert va trepitjar l'escenari del Romea el teatre havia estat 35 anys sense veure-la actuar. Va ser l'any 2020, amb el 'Romancero gitano' de Lorca, dirigit per Lluís Pascual. L'actual director artístic del teatre, Josep Maria Pou, ha dit aquest dijous que es va proposar que els retorns de l'actriu no fossin mai més "excepcionals" sinó habituals, i per això avui estava content de tornar-la a presentar, ara al capdavant de l'elenc de 'La isla del aire'.

La veterana actriu encarna la matriarca d'una família torturada pel dol i els secrets de diverses generacions. És la família imaginada per l'escriptor Alejandro Palomas en la seva trilogia 'El tiempo que nos une', la primera entrega de la qual ('La isla del aire') ha adaptat teatralment Mario Gas i estrenarà el Romea la setmana vinent.

Drama familiar en femení

'El tiempo que nos une' s'ambienta a Menorca, i allà una família de cinc dones, guiades per la vella Mencía (la matriarca de la família), s'endinsen en un viatge en barca a la Isla del Aire. La mort de l'Helena, la neta gran de la Mencía, és present en el pensament de la família i, durant aquesta excursió, la Mencía obligarà a les seves filles i netes a enfrontar-se a la veritat i als secrets que oculten.

Mario Gas ha descrit la novel·la com un "poema simfònic teatral ple de dolor i alhora d'esperança". Un material literari "difícil de manipular", ha asseverat, que delata la seva procedència novel·lesca, però el director creu que ha aconseguit "transitar amb delicadesa per l'univers peculiar" de l'autor. Un autor, d'altra banda, a qui ha agraït la generositat i el seu treball a favor de l'espectacle, lluny de la "posició enquistada habitual de molts autors". Gas creu que ha sintetitzat el text de la novel·la en una hora i mitja d'espectacle fidel "en un 50%" a l'original.