Troben l'assentament més antic conegut a Sant Cugat a la zona de Can Fatjó dels Urons
Les restes corresponen a diferents èpoques que anirien del Neolític a l'Edat Moderna
Cultura
Publicat el 27/feb/06 per Ester Castanyer
Una excavació arqueològica entre Sant Cugat i Cerdanyola ha posat al descobert un conjunt de restes arqueològiques, entre les quals hi ha l'assentament més antic conegut fins ara a Sant Cugat. En total, s'han trobat les restes d'un centenar d'estructures i un mas corresponents a diferents èpoques, que anirien des de la prehistòria fins a l'època moderna.
La intervenció, que s'ha realitzat en el marc d'unes obres d'urbanització del sector de Can Fatjó dels Urons, a cavall entre els dos municipis, ha posat al descobert més d'un centenar d'estructures i un mas que revelen que aquest indret va acollir diferents assentaments, el primer dels quals dataria de la prehistòria, des del neolític i fins els inicis de l'edat de bronze. Això el converteix en l'assentament més antic del qual es té coneixement a Sant Cugat.
Així ho ha explicat el director del Museu de Sant Cugat, Lluís Campins.
Lluís Campins
Aquestes són les restes més antigues que s'han trobat mai a Sant Cugat i han aportat diversos materials d'importància d'èpoques com el neolític
Your browser doesn’t support HTML5 audio
Pel que fa als materials que s'hi ha trobat, destaca un conjunt de sitges per emmagatzematge, forns i altres objectes relacionats amb la vida quotidiana dels habitants de la zona. Una de les principals troballes però són dos enterraments. El primer correspondria al neolític mig i consistia en una cambra funerària on reposava un únic individu acompanyat del seu aixovar. El segon enterrament s'adscriu a l'època de transició entre el neolític i l'edat de bronze, i es tracta d'una doble cambra funerària on s'hi van arribar a enterrar fins a 6 persones també acompanyades del seu aixovar i objectes més preuats.
Per últim, les troballes indiquen també que en el mateix indret hi va haver un assentament entre els segles XI i XVIII i centrat a l'entorn d'un mas, del qual se'n conserven els fonaments. De moment però, no s'ha pogut determinar si aquesta edificació hauria format part de la senyoria del Monestir de Sant Cugat o de la del castell de Sant Marçal de Cerdanyola.
Tots els materials arqueològics recuperats han estat degudament estudiats i es traslladaran ara al Museu de Sant Cugat, on continuarà el seu estudi, classificació i contextualització, i on passaran a ampliar la col·lecció del municipi. Per a Campins, aquest és un fet important ja que fins ara hi havia molt poca material de la prehistòria a la nostra ciutat.
Lluís Campins
El que aporten aquest tipus de troballes és concretar allò que ja sabíem a nivell general. I a més, són de les poques restes que tenim d'aquesta època
Your browser doesn’t support HTML5 audio
Aquestes excavacions han estat finançades per l'empresa Hines, promotora de projectes immobiliaris en aquesta zona, i han anat a càrrec de l'empresa Arrago, amb un equip de deu arqueòlegs i el suport del Museu de la nostra ciutat.