Avui fa 34 anys de la mort de Gabriel Ferrater al seu pis de Sant Cugat

Avui fa 34 anys de la mort del poeta Gabriel Ferrater, que es va suïcidar a l'edat de 50 anys al seu pis de Sant Cugat. Autor d'una de les obres poètiques més rellevants de les lletres catalanes, recollida en el volum 'Les dones i els dies', Ferrater va conrear també altres passions intel·lectuals, com la lingüística, les matemàtiques i la pintura.

Tal dia com avui, de l'any 1972, Gabriel Ferrater va posar fi a la seva vida suïcidant-se al seu pis de Sant Cugat. Trenta-quatre anys després, Ferrater encara és recordat com una de les figures poètiques més insòlites i rellevants de les lletres catalanes. El seu nom s'associa amb certàmens de poesia com el de Sant Cugat i el que convoca Òmnium Cultural al Baix Camp.

La seva obra poètica, elaborada entre els anys 1960 i 1966, és força breu, amb tres únics reculls: 'Da nuces pueris', 'Menja't una cama' i 'Teoria dels cossos'. El fonamental de la seva producció poètica s'aplega en el volum 'Les dones i els dies', publicat l'any 1968. Després d'aquesta data, Ferrater no va tornar a publicar poesia.

Malgrat la brevetat de la seva obra, entre els poemes de Ferrater hi ha alguns dels episodis més destacats de la poesia de postguerra en llengua catalana. Composicions com 'In memoriam' o 'Poema inacabat' són uns dels testimonis més valuosos de la guerra civil i les seves conseqüències. L'erotisme i el pas del temps són alguns dels temes que apareixen en la poesia ferrateriana, nascuda de l'observació minuciosa de l'experiència moral de l'home.

Però els versos no van ser l'única passió intel·lectual de Gabriel Ferrater. Professor de lingüística i crítica literària a la Universitat Autònoma de Barcelona, va interessar-se per la gramàtica generativo-transformacional proposada per Chomsky i Halle. Va traduir al català 'Der Prozess', de Franz Kafka; 'Language', de Leonard Bloomfield, i 'Cartesian linguistics', de Noam Chomsky.

Les matemàtiques, i en especial l'àlgebra, van constituir un altre dels focus d'interès de Ferrater, que el va portar a començar la carrera de Ciències Exactes. La pintura i la crítica artística també van ser disciplines properes a Gabriel Ferrater.