La butlla papal de Silvestre II va suposar un gran impuls pel Monestir de Sant Cugat
CulturaPublicat el 20/des/02 per Esteve
Les activitats de celebració de l'Any del Mil·lenari arribaran aquest diumenge al seu acte central, coincidint amb la data que el papa Silvestre Segon va signar la butlla a favor del Monestir. El document papal, confirmant les possessions del cenobi i concedint una dependència directa de Roma, va suposar un important impuls pel Monestir.
En el moment de rebre de la butlla, el Monestir ja comptava amb uns dos segles d'existència. L'activitat inicial dels monjos benedictins es centrava en l'oració, l'estudi i el cultiu de la terra. En els segles següents, el Monestir va aconseguir noves terres i possessions, i un poder important.
Paral·lelament, a Catalunya es produeix una ruptura entre els comptes de Barcelona i els reis de França. El Monestir buscarà un reconeixement propi, on l'Abat Odó hi juga un paper molt important, tal com explica l'historiador Domènec Miquel:
Domènec Miquel
L'Abat Odó donarà un impuls diferent des de l'any 986
En aquest moment, molts monestirs busquen un reconeixement papal, seguint l'exemple del monestir de Cluny i la reforma que s'impulsa en aquell moment. Ripoll i Gerri de la Sal aconseguiran una butlla de la màxima autoritat eclesiàstica, i Sant Cugat busca també la benedicció papal. Domènec Miquel explica el significat d'aquest document:
Domènec Miquel
Hi ha una confirmació de tots el béns mobles que poseeix el Monestir i que en aquellà època estaven distribuïts en el que avui dia són 55 municipis de Catalunya
Segons Miquel, la butlla atorgada l'any 1002 suposa, de fet, que l'Abat es converteixi en un senyor feudal, i que tingui plena autonomia per organitzar el seu cenobi.