L'Arxiu Nacional de Catalunya rep els expedients sobre la 'Ley de vagos y maleantes'

L'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC), amb seu a Sant Cugat, acull una nova col·lecció de documents vinculats a la 'Ley de vagos y maleantes' que es va aplicar durant el franquisme. Aquesta llei es va utilitzar per criminalitzar els homosexuals, els indigents i els malalts mentals. Els expedients els poden consultar aquells que hi estiguin directament implicats i pels historiadors.

La col·lecció compta amb més de 24.300 expedients judicials sobre l'aplicació de la 'Ley de vagos y maleantes'. Aquesta llei, que es va aprovar durant la segona República, tenia una finalitat rehabilitadora. Tanmateix, el règim franquista va emprar-la per perseguir tots els individus considerats indesitjables per la seva inclinació sexual o per la seva condició de miserables, amb la voluntat de 'socialitzar als individus que poguessin ser una amenaça per la moral', segons la seva retòrica. Entre les víctimes es trobaven malalts mentals, homosexuals, vagabunds o persones sense feina.

Les penes per als acusats s'extenien des de les de presó o de prohibició de residir a Barcelona i a la seva província, fins a l'internament en camps de treball entre un i dos anys. L'aplicació de la llei va ser més prolífica durant el tardofranquisme, com es pot veure amb els més de 1.200 expedients oberts el 1971. La llei no es va derogar fins el 1995.

A començaments de 2005 el departament de Justícia de la Generalitat va iniciar el tractament arxivístic dels documents i va restaurar aquells expedients que es trobaven en mal estat. Posteriorment, es va procedir a catalogar-los. Actualment, els expedients són consultables per aquells que hi estiguin directament implicats, pels seus familiars amb autorització i pels historiadors. Els investigadors només poden accedir als arxius amb una antiguitat superior als 50 anys o que faci 25 anys de la mort de l'afectat.