El 6 de desembre es van celebrar eleccions generals a Bolívia. Les primeres després de l’aprovació de la Constitució, el passat gener. Unes eleccions en les que s’ha volgut garantir la transparència i la seguretat.
Els partits tradicionals van criticar l’antic padró electoral perquè consideraven que era una font de frau. Per això la nova Llei Electoral contemplava la conformació d’un nou padró formulat mitjançant un registre biomètric. Aquest comprenia dades referides a la identitat de la persona, les empremtes dactilars, fotografies digitals i la firma. Això va obligar a més de 5 milions de bolivians i bolivianes a complir amb la nova normativa i registrar-se. Cosa força més difícil per la població camperola, obligada en molts casos a desplaçar-se per poder fer el registre. Recordem que a Bolívia el vot és obligatori. L’alarma va esclatar quan, a pocs dies de les eleccions, l’Òrgan Electoral Plurinacional va declarar que més de 400 mil ciutadans i ciutadanes que ja s’havien registrat, havien de demostrar que existien mitjançant un sistema virtual d’internet. La coincidència era que, justament aquestes 400 mil persones, formaven part del camperolat indígena, que no té accés a questes tecnologies. Per sort, dies abans de les eleccions, l’òrgan Electoral va retirar aquesta decisió. Aquesta no ha estat l’única cosa qüestionada d’aquest procés electoral. La Constitució boliviana estableix que la seva ciutadania resident a l’exterior del país té el dret a votar, previ registre i empadronament. Però en aquestes eleccions només ho va poder fer el 6% del Padró Electoral Nacional, excloent a gran part de la població immigrada. A més a més, el vot només es podia exercir a 10 ciutats de 4 països (Argentina, Brasil, Estats Units i Espanya), amb tots els problemes que això comporta. Per si no fos prou, moltes persones van denunciat irregularitats com ara l’incompliment d’horaris o el maltractament per part del personal de les oficines de registre. Al fi i al cap, exemples de discriminació, tant a Bolívia com aquí, alhora d’exercir el dret a vot, inherent en tota democràcia. La democràcia representa igualtat d’oportunitats, difícil d’aconseguir des de la discriminació. CEAM
