Pobresa, discapacitat, discapacitat, pobresa, pobresa, discapacitat…si per a nosaltres aquesta repetició se’ns fa pesada, imaginin per a algunes persones amb una minusvalidesa física o psíquica. Perquè pobresa i discapacitat conformen un cercle tancat sense sortida.
Cada cop és més freqüent el nombre de gent discapacitada en un entorn amb recursos molt limitats, o la situació contrària, la immersió en la pobresa arran d’una discapacitat. Els escenaris més perjudicats: el tercer món i Amèrica Llatina. I em permetran, perquè es facin una idea sobre el que estem parlant, que els citi breument els resultats d’un estudi realitzat per European Disability Forum, sobre desigualtat, pobresa i discapacitat. Afirmen que en els pròxims 30 anys, el nombre de persones amb discapacitat en els països en desenvolupament augmentarà en un 120%, sí, sí, 120%, contra un 40% en els països rics. Són xifres esgarrifoses. I què hem de fer davant aquesta situació? Deixar que es morin, o que visquin en condicions infrahumanes, clar com no els veiem, dirien alguns. Doncs aquesta no es l’actitud o això és el que pensen institucions com l’Ajuntament de Sant Cugat o la Fundació Espai Salut que sabent que es tracta d’un panorama difícil de resoldre, uneixen les seves forces, si més no, per millorar la qualitat de vida d’algunes persones amb discapacitat que viuen a l’ Equador. Tant Sant Cugat com Espai Salut són molt conscients que no se’n podrà beneficiar tothom, però no es rendeixen, continuen creient en la causa. Aquest és el secret, creure que un món millor és possible i si tots junts col·laborem aconseguirem fer una esquerda al cercle tancat, fins arribar a fer una sortida esperançadora. NEUS VALETA Servei de premsa de la Fundació Espai Salut
