Són un grup de dones que pertanyen a les castes baixes en una zona rural de l’Índia. Elles, com els seus marits, son jornaleres i treballen al camp quan hi ha feina i això depèn de si plou, de si el monsó ha descarregat durant el seu pas per aquestes terres de Chikballapur o de si segueix el seu camí per descarregar al nord on sovint provoca inundacions.
Una d’elles, la Latha, els hi va parlar un dia d’agrupar-se a cada poble, formar un grup d’autoajuda on podrien parlar, compartir, iniciar un programa de ‘micro’ estalvi per a tenir el seu propi capital i no haver de pagar interessos desorbitats als usurers. Algunes d’aquestes dones van creure en aquesta idea i després de la seva activitat diària: aixecar-se a les 5 de la matinada per obtenir llenya, fer el foc, anar a buscar l’aigua per a preparar el menjar, treballar al camp de sol a sol, tornar a casa per a atendre els fills, el marit, el sopar… una vegada arribada la nit, sortien caminant entre la foscor fins als pobles veïns, caminant uns quants quilòmetres i trobar-se amb altres dones, per parlar entre elles, contagiar-se de l’idea que juntes podien canviar les coses, amb el temps es van formar 27 grups a 27 pobles. Durant els primers anys, van anar estalviant com podien deu cèntims a la setmana, respectant la disciplina que implicava l’estalvi quan a vegades només podien menjar un cop al dia… Un altre objectiu va ser eradicar la precarietat en què vivien les àvies que s’han quedat soles, vídues, sense cap pensió ni força ja per a treballar; els grups de dones feien torns a cada poble per a compartir cada dia una de elles el seu menjar amb una àvia. Quan les vaig conèixer portaven quatre anys de sequera. Amb el temps van arribar les pluges, els microcrèdits, programes de suport, aquest estiu un grupet d’aquestes dones, pioneres en el seu entorn, se’m van apropar amb un somriure per a dir-me que ja no necessitaven més ajuda, amb els microcrèdits havien encetat noves activitats, els grups d’autoajuda s’han arrelat com arbres ferms i em mirem i em diuen: ara som visibles. Si treballem en grup podem! Una abraçada a totes les dones del món MARÍA JOSÉ PELLICER és responsable de FORKIDS
