La Fundació Assistencial Mútua Terrassa (FAMT) va posar en marxa a principis del 2023 la Unitat Funcional de Dones amb Esquizofrènia (UFDE), un projecte pioner al món que ofereix una atenció integral a dones que conviuen amb aquesta malaltia mental greu. “Vam començar a principis del 2023 arran d’una necessitat observada en les nostres pacients”, explica la doctora Mentxu Natividad, cap del servei de Salut Mental d’Adults de Mútua Terrassa. “Vèiem que les dones amb esquizofrènia necessiten una atenció més personalitzada, sobretot en l’àmbit de la salut física”.
Segons la doctora, moltes d’aquestes dones no acostumen a acudir al metge de capçalera, fet que impedeix fer un seguiment adequat de la seva salut. “A partir de la menopausa, les dones emmalalteixen més en l’àmbit cardiovascular i metabòlic, i sovint no compleixen els cribratges”, detalla.
Una atenció amb mirada de dona i un diagnòstic més tardà
La Unitat Funcional de Dones amb Esquizofrènia treballa amb una mirada específica de gènere, centrada en la “dona diana”: aquella pacient que pot beneficiar-se d’una intervenció adaptada després d’identificar necessitats físiques o socials no cobertes. “La salut mental ja està en seguiment per l’equip de salut mental, però aquestes dones presenten altres riscos i malalties no tractades o mal controlades”, explica la doctora Mentxu Natividad.
Per donar-hi resposta, l’equip ha dissenyat espais terapèutics grupals on es treballen hàbits saludables, nutrició, exercici físic i relacions socials. “La satisfacció de les usuàries és molt bona. Elles mateixes ens ho fan saber i també ho veiem a les escales de valoració que passem després de cada programa”, afegeix la psiquiatra.
Aquest enfocament respon també a una realitat diagnòstica diferenciada: les dones amb esquizofrènia solen rebre el diagnòstic més tard que els homes, ja que els primers símptomes apareixen en etapes més avançades, sovint quan ja tenen càrregues laborals i familiars importants. A més, la malaltia es diagnostica menys i més tard en dones, fet que pot derivar en infradiagnòstic o diagnòstic erroni.
També s’han detectat diferències en la salut física i els factors de risc: les dones amb esquizofrènia presenten més probabilitats de patir malalties cardiovasculars, metabòliques o autoimmunes. “Són dones que s’estan vinculant a programes de salut física, que milloren els seus hàbits de vida i comencen a sortir més al carrer. Algunes fins i tot han creat un grup de WhatsApp per fer sortides a espais verds o activitats culturals”, conclou Natividad.
Cap a la integració i la inclusió social
L’objectiu de la unitat va més enllà de la cura mèdica: fomentar la integració comunitària i combatre l’estigma. “El propòsit és la integració social i comunitària a través de la millora de la salut física”, afirma la doctora. “Millorant la salut, millorem els hàbits, i això afavoreix el contacte amb els altres i la integració en recursos normalitzats”.
Aquest model d’atenció integral, que combina la dimensió mèdica, social i comunitària, ha despertat interès internacional. “Ens han vingut a visitar psiquiatres australianes, i també hem tingut una psicòloga de Mèxic i una altra professional de Xile que estan fent rotacions amb nosaltres”, explica.
La doctora avança que el pròxim pas serà crear grups focals amb dones migrades amb esquizofrènia per adaptar els programes a les seves necessitats específiques. “Volem que les dones amb esquizofrènia s’integrin totalment en la comunitat”, conclou Natividad.
