Un dels factors que ha contribuït al desgavell de l’educació al nostre país és la inflacció legislativa en aquest camp. No podia ser bo de cap manera que, com a mitjana en els darrers 25 anys, cada quatre anys hi hagués un canvi en les lleis que regeixen els centres educatius.
Les picabaralles entre socialistes i populars espanyols han fet que les discrepàncies en el model educatiu es convertissin en dos fronts irreconciliables. I això no pot ser bo. Es com allò que quan una parella es baralla, reben els fills. Per això m’alegro que, a Catalunya, ens haguem posat d’acord CiU, PSC i ERC amb la nova Llei d’Educació de Catalunya. Aquest pacte garanteix estabilitat durant molts anys en un sector que ja no podia assimilar més canvis de currículums, canvis de criteris en el nomenaments dels equips directius, canvis en els criteris de concertació de centres, canvis en les competències dels consells escolars, o canvis en qualsevol aspecte que les distintes lleis i decrets han anat alterant any rere any. Al meu parer, el món educatiu necessita despolititzar-se una mica. Espero que aquest pacte ho faciliti. Hi ha hagut sectors del professorat que havien estat massa anys pendents d’un canvi de govern a Catalunya i que s’han desil·lusionat en veure que no arribaven les solucions miraculoses. Encara n’hi ha que esperen un retorn als valors de l’educació de la república que van ser capdavanters fa 80 anys. Però senyors (i senyores) el món ha canviat molt. Ja hem vist el resultat dels experiments llibertaris i comunistes i el repte contemporani és de nivell molt alt. El nostre país es mereix una educació més adequada a la realitat actual. Cal educar en l’esforç, però també els valors. Cal educar en la competitivitat, però també en la diversitat. Cal educar amb les TIC, però també fer educació física. Cal saber llengües, però també matemàtiques. No hem de suportar més que els informes internacionals ens posin a la cua en el rànquings educatius. Som el contrari de capdavanters, una mena de “cua-endarrerits” en educació. Ens hem de posar les piles per fer de Catalunya un país capdavanter novament. I el primer pas és tenir una escola del segle XXI. MARC MONELLS Convergència i Unió
