Adrià Ponsico no ha fet encara els 40 anys i ja és tot un empresari de l’hostaleria local amb tres establiments amb els quals ha volgut recuperar ”el bar de tota la vida”. Arquitecte de formació, el santcugatenc es va introduir en el món de l’hostaleria durant la crisi del 2008 per ajudar econòmicament a casa seva i amb els anys s’ha consolidat en aquest sector amb un model propi: establiments amb un disseny cuidat, esperit familiar i amb una carta que recupera tapes clàssiques com les patates braves, la truita i l’ensaladilla. Actualment, és propietari dels bars Stop, Rusiñol i Creu de Coll Favà.
Recuperar l’essència
”El que es va perdent són els bars clàssics, aquells que són per a tothom, amb plats de sempre i un ambient proper”, explica Ponsico. Per això, el seu propòsit no només és oferir menjar, sinó també preservar una part de la cultura popular gastronòmica i aconseguir que els seus locals es converteixin en referents en el dia a dia dels santcugatencs. ”M’agradaria que els meus bars formessin part de la història del poble, que la gent els recordés com a espais de convivència i autenticitat”, confessa el restaurador.
La pissarra d’un dels establiments de Ponsico / Foto: Cugat Mèdia
Tot i que es considera un aprenent autodidacte en l’àmbit hostaler, Ponsico fa ús de la seva formació d’arquitecte per tematitzar els espais i crear una experiència completa que transporti al client ”al bar d’abans”. Això, sumat al boca-orella i a la ubicació estratègica de cada local, li ha permès mantenir-se al sector malgrat les dificultats. Amb tres bars en funcionament, l’últim dels quals és el Bar Creu de Coll Favà, Adrià Ponsico no es planteja, de moment, expandir-se més. Els seus locals fusionen la tradició amb elements vintage en el disseny per oferir una experiència única. Tot i reconèixer la importància de les xarxes socials, Adrià es recolza principalment en el boca-orella i la bona ubicació dels seus establiments. El seu objectiu és consolidar els tres locals actuals com a referents de Sant Cugat, mantenint-los vius durant molts anys sense necessitat d’obrir-ne més.
